El 15 de març de 1939 Carles Rahola i Llorens era afusellat. Havia estat jutjat i condemnat a mort el dia 1 de març, en un dels primers consells de guerra sumaríssims que es van celebrar a Girona. Amb ell, van ser jutjades 23 persones més: 13 foren condemnades a mort, 6 a reclusió perpètua, 4 a diversos anys de presó i 1 absolta.
El 8 de març començaren els afusellaments a Girona: 10 persones foren executades, a 2 se'ls havia commutat la pena per reclusió perpètua. I Carles Rahola? No havia marxat a l'exili perquè no era culpable de cap crim. A la Girona acabada d'ocupar pels franquistes sortí del seu amagatall i es reintegrà a la feina perquè li asseguraren que no hi havia perill per a ell. Quan fou detingut el 17 de febrer, tothom es pensava que seria alliberat de seguida: l'1 de març, en saber-se la sentència, gairebé ningú a Girona s'ho acabava de creure. Ell era un escriptor, era un home bo, no militava en cap partit, no havia anat al front... Fins i tot l'auditor de guerra de Catalunya, tot i haver confirmat i comunicat la pena a Franco, intentà retractar-se'n i en va sol.licitar la commutació.
"Podia anar-me'n. Com que no he fet cap mal
i he cregut en la justícia, he restat ací,
per a servir la nació."
Però Carles Rahola havia de morir afusellat. Per les autoritats franquistes el seu havia de ser un càstig exemplar. No obstant, Carles Rahola es va convertir, sobretot, en un símbol contra la barbàrie de la repressió franquista. Un símbol que encara reivindiquem avui, quan es compleixen 80 anys del seu afusellament, com també reivindiquem el seu llegat com a escriptor i pensador, posant a l'abast de la ciutadania tot el seu fons documental. Perquè la seva memòria i les seves paraules perdurin.
Per saber-ne més: