Submenú

CARLES RAHOLA I LLORENS. Paraules que perduren

La família de Carles Rahola mantingué intacte el seu despatx de la ronda Ferran Puig alhora que treballava per a la conservació de la seva memòria, que també és la memòria de tots els represaliats del franquisme. L'any 1996 les seves filles, Maria i Carolina, cediren part del seu fons documental a l'Ajuntament de Girona, i el 2016 els seus néts completaren la donació amb altres documents, la biblioteca, el mobiliari del despatx i diversos objectes personals.

La correspondència és la documentació predominant del fons. Es tracta majoritàriament de cartes rebudes per Carles Rahola: en concret 5.893 cartes de més de 900 remitents diferents. Entre aquests hi ha persones tant rellevants com Caterina Albert, Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Irla, Joan Maragall, Rafel Masó, Antoni Rovira i Virgili, Santiago Rusiñol, Jaume Vicens Vives, Artur Vinardell i un llarg etcètera. També hi ha cartes aplegades per Rahola com a president de l'Ateneu de Girona o per a la redacció de biografies i cartes de família, és a dir rebudes i emeses per la seva muller Rosa i els seus fills Ferran, Maria i Carolina.

A més, el fons inclou, entre altres documents personals, el testament i els papers de presó: els darrers escrits de Rahola, redactats abans de morir, que la família havia guardat en una capsa de fusta esmaltada juntament amb les seves ulleres i altres objectes personals. La documentació de treball està formada bàsicament pels manuscrits originals d'algunes de les seves obres, així com notes de treball, textos inèdits, etc. Finalment, cal esmentar les fotografies, relacionades sobretot amb les monografies i biografies que Carles Rahola realitzava i també d'àmbit familiar, i els 1.290 volums de la biblioteca, entre llibres i fullets, i 73 revistes.

"Que algú reculli, ara o més tard, el millor de la meva obra: tots vosaltres sabeu amb quin fervor l'he feta, dia per dia, hora per hora, minut per minut".