Recursos

Els pagesos de remença eren homes i dones obligats a viure i a treballar les terres d'un mas. A més, també estaven obligats a altres servituds envers el seu senyor conegudes amb el nom de "mals usos": l'eixorquia, la intestia, la cugúcia, l'àrsia, la ferma d'espoli forçada i la remença. (llegir +)

El Llibre del Sindicat Remença és un document manuscrit que conté les actes de les reunions celebrades pels homes i dones de remença de les diòcesis de Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell entre els anys 1448 i 1449 per a designar els representants que havien de negociar l'abolició dels mals usos davant del rei Alfons el Magnànim i, alhora, recollir els diners necessaris per a finançar aquest procés. (llegir +)

El Llibre del Sindicat Remença dóna testimoni del primer precedent dels sindicats d'època contemporània. De fet, la mateixa autorització reial per a permetre les reunions del sindicat suposà el primer reconeixement oficial dels remences com a col.lectiu que podia reivindicar els seus drets. El Sindicat Remença fou el motor de les revoltes contra la noblesa de 1461 i 1485 que desencadenaren en la Sentència Arbitral de Guadalupe, la primera abolició legal i oficial a Europa de les servituds pageses.

És per aquest motiu que el 18 de juny de 2013 la UNESCO va aprovar la seva inscripció al Registre Memòria del Món.

El Programa Memòria del Món de la UNESCO defensa el valor incalculable dels arxius, biblioteques i diferents col·leccions arreu del món com l'herència que reflecteix la diversitat de llengües, persones i cultures i el mirall del món i de la seva memòria. El Registre Memòria del Món és l'instrument essencial d'aquest programa, perquè és el repertori del patrimoni documental d'interès universal identificat i aprovat per aquest organisme. (llegir +)