Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
CARLES RAHOLA I LLORENS. Paraules que perduren
Carles Rahola i Llorens va néixer a Cadaqués el 28 de juny de l'any 1881. Ja de petit s'instal.là a Girona i l'any 1900 inicià la seva carrera com a escriptor i periodista col.laborant a El Autonomista, diari que dirigia el seu germà Darius. L'any 1913 es va casar amb Rosa Auguet i Farró, tingueren tres fills: Ferran, Maria i Carolina. Al llarg de la seva vida combinà l'escriptura amb la seva professió com funcionari de la Diputació i, des de 1932, de la Comissaria Delegada de la Generalitat a Girona. Va participar en moltes revistes i diaris catalans; també publicà diverses obres biogràfiques, col.laborà en enciclopèdies i fou autor de diversos estudis històrics, especialment sobre Girona. La seva àmplia producció bibliogràfica i periodística té una clara orientació divulgativa. Paral.lelament, va desenvolupar una intensa activitat cultural, canalitzada en bona part des de l'Ateneu de Girona, fundat el 1922 i que ell mateix presidí.
No va militar mai en cap partit, però políticament s'identificava amb les idees republicanes, d'esquerres i catalanistes. Els darrers dies de gener de 1939, a contracor, va deixar Girona camí de la frontera, aconsellat per nombrosos familiars i amics i com va fer el seu fill Ferran Rahola i Auguet. En trobar-se el pas fronterer tancat, a la Jonquera, va decidir tornar a Girona amb la seva muller, aferrant-se a la seva idea: "Oh, és que jo no he fet mal a ningú." El 4 de febrer les tropes franquistes entraven a Girona i dues setmanes després, el 17, malgrat haver-se reincorporat a la feina de la Diputació era detingut. Un mes després, el 15 de març, moria afusellat al cementiri de Girona.
