Recursos

Els documents hebreus de l'AMGi

Quants n'hi ha i com són?

L'Arxiu Municipal de Girona (AMGi) custodia més d'un centenar de fragments de documents en paper, i en menor mesura en pergamí, escrits amb caràcters hebreus.

Com es van trobar?

Les tasques de preservació dels fons documentals de l'AMGi van permetre recuperar, l'any 1987, 141 fragments de documents escrits en escriptura hebrea que havien quedat dins les cobertes de diversos llibres d'àpoques del Consell de la ciutat dels segles XIV i XV.

La troballa va tenir lloc l'any 1987. El 1989 els fragments foren presentats en una exposició a Nova York i el rabí M. Mitchell Serels, professor de la Yeshiva University, en va fer un primer estudi.

Com es van conservar?

Són fragments o documents no administratius que eren aprofitats pels enquadernadors, ofici que solien exercir els jueus, com a matèria barata per a reomplir i donar consistència a les cobertes dels llibres.

En altres arxius també s'han trobat documents dins de llibres datats després del decret d'expulsió de 1492. En aquests casos, pot ser que els documents restessin oblidats en les cases que malvengueren els jueus o en les taules que abandonaren els seus escrivans i que fossin reutilitzats posteriorment, molt probablement per enquadernadors d'origen convers.

De què tracten?

Principalment són fragments de comentaris religiosos, tractats mèdics o farmacèutics i llibres de comptes. Alguns fragments provenen d'un mateix document. Aquest és el cas de 67 fragments, dels quals s'ha identificat els deu documents de procedència, dissortadament incomplets.

Com estan escrits?

Són documents escrits en català aljamiat, és a dir català escrit amb l'alfabet hebreu o alefat.

Com els preserva l'AMGi?

Els fragments d'aquests documents estan instal.lats en 90 contenidors especials fets a mida (housings) en materials neutres, que garanteixen la seva preservació i alhora faciliten la seva consulta. Paral.lelament, es va procedir a la descripció i digitalització per a la seva consulta pública. La catalogació actual es basa en una primera anàlisi d'identificació dels fragments feta per Irene Llop i Jordana.