En els arxius de la ciutat de Girona hi ha nombrosa documentació referida a la comunitat jueva de Girona, tant en els registres municipals com en els protocols notarials o en la documentació eclesiàstica. Un primer catàleg d'aquests documents es pot consultar a: ESCRIBÀ, Gemma, FRAGO, Pilar, Documents dels jueus de Girona, 1124-1595. Girona: Ajuntament de Girona, 1992.

Documents de l'Arxiu Municipal de Girona (AMGi)

• Documents hebreus
• Documents sobre la comunitat jueva al Fons Ajuntament de Girona, principalment als manuals d'acords del Consell de la ciutat, però també en privilegis, lletres reials i altres documents.
• Pergamins referits a la venda de l'edifici de la sinagoga de Girona, 1492 - 1575. Són 11 documents cosits entre sí, formant un rotlle de 3,6 metres de llarg, que tracten de la venda dels edificis i patis de l'antiga sinagoga de Girona.

Documents d'altres arxius de la ciutat

• Arxiu Històric de Girona (AHG). Manuscrits hebreus
• Arxiu Diocesà de Girona (ADG) i Arxiu Capitular de Girona (ACG)
• Enric Cortès, "Fragments de manuscrits hebreus i arameus descoberts de nou a l'Arxiu Diocesà de Girona", Revista Catalana de Teologia, VII (1982), p. 1-56, IX-1 (1984), p. 83-101 i X (1985), p. 31-52.

Documents epigràfics

Altres testimonis en escriptura hebrea que han arribat fins als nostres dies són les làpides funeràries trobades a la muntanya de Montjuïc, al cementiri o "fossar dels jueus", avui exposades al Museu d'Història dels Jueus.

Documents gràfics

Alguns dels llibres i documents conservats en els arxius catalans, també a l'Arxiu Municipal, contenen dibuixos que representen personatges o símbols jueus entre les seves pàgines, els quals constitueixen un retrat, idealització, o befa, de la comunitat jueva.

• Col·lecció de dibuixos i caricatures de personatges jueus en documents d'arxius catalans.
• Dibuix de la ciutat de Jerusalem, dins el llibre de comptes de l'apotecari Pere Canals, 1554. Ajuntament de Girona. AMGi (Col·lecció Ajuntament de Girona).