Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Dia Mundial del Correu 2017. Cartes i dibuixos des del front
FERRAN RAHOLA I AUGUET (Girona, 1914 - Reims, 1994) era fill de Carles Rahola i Llorens i Rosa Auguet i Farró. L'any 1932 inicià els estudis de magisteri a l'Escola Normal de Girona i el 1935 començava el seu primer període de pràctiques a l'Escola de Campdevànol. El juliol de 1936 fou nomenat mestre titular de l'Escola de Santa Eugènia de Ter, on treballà fins que fou mobilitzat l'any 1937.
Ja a les acaballes de la Guerra Civil, el febrer de 1939, va creuar la frontera francesa i fou allotjat, com tants d'altres exiliats, al camp d'Argelers i, més tard, a Bram. Finalment s'instal·là a Montpeller. L'any 1942 es casà amb Dolors Fabra, filla de Pompeu Fabra, del qual fou un actiu col·laborador. El 1954 es traslladà a Reims, juntament amb la seva família, on va viure fins la seva mort, l'any 1994. La guerra i l'exili el van fer abandonar la seva professió com a mestre, però mai va deixar de dibuixar, afició que compartia amb el seu amic Pere Casellas, i retratar a familiars, amics i coneguts.
La guerra escrita per Ferran
Ferran Rahola fou mobilitzat per l'Exèrcit l'11 de setembre de 1937. Després d'una revisió mèdica fou classificat per a Serveis Auxiliars, és a dir apte per a serveis d'oficines; a parer del tribunal mèdic militar, la seva constitució i salut no el feien útil per a les armes. Aquell mateix mes, juntament amb diversos gironins, fou destinat al front d'Aragó.
El 18 de setembre, segons carta d'Ernest Mascort a Carles Rahola, ja era a Samper de Calanda (Terol), però tal com relata Ferran les autoritats militars de la zona havien demanat 50 homes útils i en varen arribar 400, molts d'ells destinats a Serveis Auxiliars i pels quals sembla que no hi havia ocupació en aquell sector.
Aquí va començar l'angoixa de Ferran en veure que, com alguns dels seus companys, podia ser destinat a primera línia de batalla. De la seva estada al front conservem cinc cartes adreçades al seu pare, Carles Rahola, a la seva mare, Rosa Auguet, i a les seves germanes Maria i Carolina (de 25, 26 i 28 de setembre i de 12 i 16 d'octubre). En elles demana insistentment a la família que facin les gestions necessàries perquè s'esmeni l'error i sigui destinat a la reraguarda.
A final d'octubre de 1937 tornava a ser a Girona i el febrer de 1938 fou destinat com a escrivent a l'hospital militar instal·lat al Balneari Vichy de Caldes de Malavella.