El conjunt de dependències municipals que avui conformen l'Ajuntament de Girona i el Teatre Municipal daten del segle XVII, per bé que hi ha notícies de temps medievals que es refereixen a una capella dedicada a sant Miquel i a les estances on es reunien els jurats o antics regidors de la ciutat. Les successives reformes i ampliacions han fet sortir a la llum murs medievals amb arcades i finestres gòtiques, i han donat lloc a un conjunt de construccions d'estils diferents, tot i que la façana de la plaça del Vi mostra una imatge amb una certa harmonia arquitectònica.
DEPENDÈNCIES MUNICIPALS:
L'escala d'Alcaldia, les dependències adjacents i el mateix despatx de l'alcalde van ser objecte d'una remodelació gairebé total durant els anys 1988 i 1989. Amb motiu d'aquesta reforma s'hi van incorporar diverses obres d'artistes gironins: l'escultura Maternitat, de Torres Monsó (1963); la pintura Tríptic en elogi de la pedra de Girona, de Narcís Comadira (1989), i diversos dibuixos d'Enric Marquès (1953-1957).
Al costat del despatx d'Alcaldia hi ha la sala on es reuneix setmanalment la Junta de Govern Local. Es tracta d'un espai reformat totalment als anys setanta del segle XX per l'arquitecte Joan M. de Ribot, una reforma que va deixar veure un mur noble. S'hi exposen el tapís Forma 1900, de Grau Garriga (1969); la pintura La Barca, de Vila Fàbrega (1983), la pintura Les cases de l'Onyar, de Vicenç Huedo (1993) i una obra del pintor Antonio Graner que recrea la primera locomotora Barcelona - Portbou (1862-1877).
Aquesta sala era l'antic menjador del restaurant de l'Hotel Centre de Girona. A principis dels anys noranta les instal·lacions es van incorporar a les dependències municipals i va ser a mitjans dels anys noranta quan es va reformar la sala, que va agafar la forma actual. Avui aquesta sala acull reunions internes de treball de l'Ajuntament de Girona i està equipada també per fer-hi presentacions.
L'any 2013 la sala ha passat a denominar-se Sala Renart, en memòria i homenatge del pintor, restaurador i treballador municipal Ricard Renart. La Junta de Govern Local del dia 1 de març de 2013 va aprovar aquesta designació de la sala que fins llavors s'anomenava col·loquialment "Capella Sixtina" amb motiu de les pintures que hi ha i que van ser restaurades precisament pel sotsencarregat del taller de pintura de les brigades municipals, Ricard Renart Castells, mort l'11 de febrer del 2013.
S'hi accedeix des del pati a través d'un arc monumental, que és la peça més antiga de l'Ajuntament. La dovella que serveix de clau d'aquest arc gòtic tardà conté l'escut de la ciutat i la data de 1605. La corporació municipal celebra mensualment les sessions plenàries en aquest espai, el més noble de l'edifici.
La nova sala d'actes, situada al lloc de les antigues taquilles del Teatre Municipal, té una funció polivalent que entre d'altres activitats acull actes institucionals i rodes de premsa.
La Junta de Govern Local del dia 5 d'octubre de 2012 va aprovar denominar-la "Sala Miquel Diumé" en homenatge a la reconeguda trajectòria del periodista gironí Miquel Diumé (Vilamacolum, 1948 - Girona, 2008) a la seva generositat, bonhomia i sentit de l'humor.
Es tracta d'un dels teatres més notables de Catalunya; la façana és interior i la porta d'accés es troba després d'un passadís que comunica amb el pati a través d'un arc del 1618. Restaurat i ampliat recentment -l'any 2006-, va ser construït el 1860 sota la direcció de l'arquitecte Martí Sureda Deulovol. La seva escena és de les més grans del país i l'espai destinat al públic té planta de ferradura i està adornat amb frescos i estucats neoclàssics.
www.girona.cat/teatremunicipal
Situat al primer pis del Teatre, ha estat objecte també de diversos arranjaments des del 1865 i, recentment, d'una restauració a fons -l'any 2006-, en la qual es van incloure també les pintures de to versallesc d'Antoni Utrillo, que es van incorporar el 1926. Actualment, s'hi porten a terme diferents tipus d'actes i cerimònies institucionals.