Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Recursos
El ressò a l'època
La impressió i sorpresa que provocà a Girona el bombardeig del Canàries a Roses, fou seguida pel coneixement i astorament davant dels assassinats que posteriorment tingueren lloc. Cap d'aquestes morts aparegueren a la premsa de l'època atesa la censura que ja s'aplicava abans del 18 de juliol i el moment de confusió que es vivia. No obstant això, l'Autonomista del mateix dia 31 d'octubre, a primera pàgina i sota el títol de "L'intent facciós contra Roses", feia una crida prou significativa que permet intuir que alguna cosa més havia passat:
"Ningú, ningú, en els rengles antifeixistes, no ha d'obrar pel seu propi compte. Tots tenim un enemic comú a vèncer, i tots hem d'estar fermament units."
El 4 de novembre, la crida encapçalava altre cop la primera pàgina i era encara més explícita, fent referència a l'autoritat del Govern de la Generalitat:
"Ningú, doncs, no ha de tenir, ni ha de portar a cap, ni ha de secundar iniciatives aïllades. Ningú, en nom de cap ideal, no ha de realitzar, ni aconsellar, ni donar la seva aprovació a aquells actes que, en el fons, van contra el nou ordre revolucionari que ha d'ésser, per damunt de tot, constructiu i creador."
Pocs dies més tard, el president del Tribunal Popular de Girona, Abel Velilla, defensava amb un article a primera pàgina de L'Autonomista el sentit i el criteri de "La justícia popular a Girona", en el qual esmentava:
"Si a Girona s'han sentit els trets dels afusellaments no han estat pas imposats per la crueltat de la Justícia popular."
I encara més:
"Por otra parte, estimular a las autoridades para que no haya otros detenidos que los verdaderos fascistas. Pedir también a los tribunales populares y especiales que actúan, que la aplicación de la pena de muerte sea considerada como una medida grave, a la que hay que llegar inflexiblemente, después de un concienzudo estudio de los expedientes de los detenidos, ya que la pena de muerte debe ser aplicada solamente a casos concretos y probados de responsabilidad penal."
Llevat d'aquestes notícies indirectes, durant el període de la Guerra civil, la premsa gironina no publicà cap referència a aquests episodis de violència que, tot i així, contrasten amb els missatges a la calma i a l'ordre publicats. Durant aquells anys el panorama periodístic gironí havia canviat completament: van aparèixer diverses capçaleres vinculades a forces polítiques d'esquerres, el Diari d'Avisos i Notícies fou clausurat i L'Autonomista era controlat pels comitès revolucionaris.