Recursos

Girona 1936: la violència a la rereguarda

"Analitzar la violència a la rereguarda dins d'una guerra -el grau màxim de destrucció i mort- no deixa de ser un contrasentit. Però la rereguarda catalana, el món civil allunyat dels fronts de guerra, visqué un grau tan gran d'enfrontaments i tensions que sovint van acabar amb represàlies, repressió, morts i assassinats."

Joan Villarroya i Font. Violència i repressió a la reraguarda catalana : 1936-1939 (1988)

Girona també va patir la violència a la rereguarda, principalment en els primers mesos de la guerra. Els estudis realitzats fins ara fan constar un total 127 persones. Però no totes elles moriren en actes de guerra i sabotatge a la rereguarda en favor dels colpistes o executades per haver-hi participat. La majoria foren víctimes per la seva ideologia i per l'agitació dels primers mesos de guerra, a mesura que arribaven les notícies del front i de les zones ocupades pel bàndol sublevat. A partir de diverses fonts, aquest recurs presenta una síntesi de les persones de la ciutat de Girona assassinades per la violència revolucionària a la rereguarda

Quantes víctimes hi hagué?

La recerca històrica ha permès recuperar el nom i circumstàncies de les persones que foren assassinades o executades per determinats sectors del bàndol republicà. D'acord amb la verificació de fonts de l'Arxiu Municipal, a Girona mateix foren assassinades 26 persones i 53 persones més, nascudes i/o residents a la ciutat, ho foren en altres poblacions, principalment de la demarcació de Girona.

Quan es produïren?

A Girona, com en altres poblacions de la demarcació i de Catalunya, els assassinats s'esdevingueren majoritàriament en dos moments. Primer en els mesos posteriors al cop militar franquista, entre el 17 de juliol i el setembre de 1936. La majoria d'aquests actes foren comesos per grups incontrolats que, a l'empara de la confusió i desorganització del moment, perseguiren religiosos, polítics i militants d'organitzacions de dretes com la CEDA o, també, la Lliga Tradicionalista, així com comerciants i empresaris.

El setembre de 1936, amb la voluntat de posar fi a aquesta violència incontrolada, es constituí el Tribunal Popular de Girona que havia de jutjar els actes contra el règim revolucionari i també altres delictes. Fou aquest tribunal el que jutjà 50 militars que s'havien adherit a la insurrecció i condemnaren a mort set dels acusats. La resta foren condemnats a diverses penes de presó o absolts.

Un segon moment de violència tingué lloc la nit del 30 d'octubre i dies posteriors de 1936. El dia 30 el Canarias, un vaixell de guerra del bàndol sublevat, atacà Roses i altres poblacions costaneres. Aquest atac provocà una violenta reacció de certs grups en diverses poblacions com a revenja. A Girona fou assaltada la presó i 14 reclusos foren assassinats, alguns d'ells a la mateixa presó, altres al cementiri i uns altres a Orriols.

Per saber-ne més:

J.M. Solé i Sabaté, J. Villarroya i Font. Violència i repressió a la rereguarda catalana : 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990, 2 vols.
J. Villaroya i Font (dir). Els noms de la guerra. Imatges 1936-1939. Girona: El Punt, 2009.