Des de la recuperació de la democràcia l'Ajuntament de Girona ha impulsat diverses iniciatives amb l'objectiu de recuperar la dignitat i la memòria de les víctimes de la dictadura i la repressió franquista. Entre aquestes iniciatives hi ha també la recuperació de l'espai públic en allò referit a l'eliminació de denominacions i elements de simbologia que facin apologia del franquisme. Com a conseqüència d'aquestes iniciatives es canviaren noms de carrers i es retiraren monuments d'exaltació al bàndol sublevat.
El 30 de setembre de 2024, atenent el decret de l'Alcaldia de 18 de juliol de 2024, l'Ajuntament de Girona procedí a la retirada dels símbols d'apologia al franquisme que encara hi havia al cementiri de Girona, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica que obliga a les Administracions públiques a retirar o eliminar qualsevol element "amb mencions commemoratives en exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar."
Relació d'elements que s'han retirat:
Breu referència de context:
De la làpida número 1, probablement ubicada originalment als Salesians, només s'ha pogut verificar la procedència de Girona d'una persona, la de Ramon Mañé Sanés, el qual consta que era maquinista. La resta de religiosos o estudiants no tenen relació aparent amb Girona i, de fet, algun d'ells no va morir assassinat sinó de tuberculosi.
La làpida número 2 és la que originalment estava ubicada en el memorial franquista erigit al 1939 al cementiri. En principi, es considera que la localització corresponia al lloc d'execució, tot i que no hi ha evidència documental.
La làpida núm. 3, dedicada a Martí Batalla Poch, provenia de la cel·la del Seminari on, segons les memòries de Jaume Marquès, fou assassinat en oposar-se a marxar. Els noms de la làpida 4 corresponen a persones recloses també a la presó habilitada al Seminari, d'on foren obligades a sortir per a ser conduïdes fins a Orriols, on foren assassinades.
Tots aquests elements consten registrats al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (reg. 1232), i han passat a custòdia del Museu d'Història de la Ciutat per a la seva documentació, catalogació i preservació.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |