Víctimes a la rereguarda

A més de funerals, articles, esqueles a la premsa i commemoracions en homenatge a les víctimes del bàndol franquista, tant soldats morts al front com persones religioses i civils assassinades a la rereguarda republicana, també es col·locà nombrosa simbologia en espais públics. Fins l'any 2024, just passada l'entrada del Cementiri Vell, a l'esquerra, hi havia quatre làpides dedicades, una altra de genèrica i una creu en homenatge a los "caídos", les quals recollien, en total, el nom de 30 persones. La creu i la làpida central es col·locaren el 1939 i la resta, dues plaques procedents del Seminari de Girona i una del col·legi dels Salesians, s'hi traslladaren amb el retorn de la democràcia.

La relació inclou les persones assassinades a la rereguarda republicana vinculades a la ciutat (53) o mortes a Girona (26). La majoria de les 79 persones van morir entre el juliol i el novembre de 1936, sobretot arran de la violència desencadenada com a reacció a l'atac que patí Roses el 30 d'octubre i, també, de l'activitat del Comitè d'Orriols, coincidint amb el moment de màxima radicalització i absència de control institucional.

El llistat de persones assassinades està format per homes d'entre 17 i 70 anys, majoritàriament de mitjana edat. A més de comerciants, industrials i professionals liberals, destaquen els 21 religiosos assassinats, dels quals catorze eren capellans i set germans maristes, fet que posa de manifest l'hostilitat cap a l'Església en aquell context de guerra, i especialment en entre juliol i setembre de 1936. També són nombrosos els homes vinculats a partits polítics de dretes, com l'exalcalde de Girona, Jaume Bartrina Mas, tres regidors de la ciutat (Ramon Tarrés Feliu, Lluís Domènech Pujol i Antoni Busquets Norat), i un regidor de Sant Daniel (Baldiri Llinàs Sala), a més de persones relacionades amb la CEDA i Comunió Tradicionalista. I finalment, assenyalar sis estudiants, relacionats amb Falange o el SEU (Sindicat Universitari Espanyol), i quatre funcionaris, dos dels quals de l'Ajuntament de Girona.

La taula mostra clarament com la violència es va adreçar, principalment, contra eclesiàstics (capellans, maristes i seminaristes), polítics de dretes, com l'exalcalde de Girona Jaume Bartrina o Antoni Busquets, regidor de la CEDA, funcionaris com el jutge Joaquim Batlle Martínez, professionals liberals, com el metge Camil Conde Carvallo, comerciants, propietaris i alguns joves estudiants. Moltes d'aquestes persones tenien vincles amb la CEDA, però també amb altres partits com la Lliga Catalanista, com és el cas de Josep Franquesa, Falange i els carlistes o ultracatòlics, com Joan Barceló, Joaquim Font, Pere Granés o Ramon Adroher.

La taula no inclou el nom dels 10 religiosos i estudiants salesians de la primera làpida, la majoria procedents i morts en altres llocs, segurament col·locada a l'antic col·legi dels Salesians de Girona, ni tampoc els de persones de fora de Girona o assassinades en altres punts geogràfics després d'haver comprovat qui eren, quan i on van morir. Així mateix, resten fora del llistat tots els soldats del bàndol nacional morts durant la guerra i que la premsa franquista incloïa en els llistats de víctimes per la pressió i influència de les famílies afins al règim.

Fonts principals:

• Banc de la Memòria Democràtica
• Real Academia de la Historia
• AMGi. Premsa històrica
• En recuerdo de todas las víctimas
• J. Villaroya i Font (dir). Els noms de la guerra. Imatges 1936-1939. Girona: El Punt, 2009
• J. CLARA: "Bombardeig de Roses i nit de terror", Revista de Girona, 118 (1986), p. 472-476