Recursos

La premsa franquista

L'impacte i la memòria dels assassinats i execucions a la rereguarda republicana pervisqueren, lògicament, entre les famílies de les víctimes i part de la població. A més, autoritats i premsa franquista van consolidar una narrativa oficial en què tant les persones assassinades a la rereguarda republicana com les mortes en combat es presentaven com a màrtirs.

Així, encara que aquestes morts a la rereguarda ja haguessin estat denunciades durant la guerra des del bàndol franquista, després de la victòria dels insurrectes, a partir de 1939, foren esgrimides en successius homenatges i memorials oficials a les víctimes "sacrificadas por la tiranía roja" i sempre "caídos por Dios y por la Patria".

Las autoridades civiles, militares y eclesiásticas, la Hermandad de Cautivos por España, las familias de los sacrificados y El Pirineo invitan a todos cuantos deseen rendirles el debido homenaje al solemne oficio funeral que, en sufragio de sus almas, se celebrará en la Santa Iglesia Catedral Basílica mañana viernes, día 28 de los corrientes, y a la conducción de sus restos mortales al cementerio de esta ciudad, que tendrá lugar a las tres de la tarde. La fúnebre comitiva se organizará en la plaza de San Pedro. (El Pirineo, 27 d'abril de 1939).

Cada any, la premsa de l'època va ajudar a mantenir viva la memòria d'aquestes víctimes de la rereguarda conjuntament amb altres mortes en actes de guerra, fent que el seu record fos omnipresent en l'espai públic i polític. Aquest tractament contrasta amb el silenci i l'oblit de les persones represaliades pel franquisme i dels sectors republicans que amagaren i ajudaren a fugir moltes persones considerades de dretes o que podien estar en risc durant la guerra. Els diaris El Pirineo i, a partir de 1943, Los Sitios es van fer ressò d'aquests fets durant el franquisme, fins a convertir-los en un símbol per al règim, sovint referint-s'hi com la Noche de Rosas, atès que els tràgics successos es van desencadenar després de l'atac d'un vaixell de guerra facciós al golf de Roses el 30 d'octubre de 1936.

Cumpliéndose el lunes día 31 del mes actual los veinticuatro años de la llamada "Noche de Rosas" y en la cual cayeron por la horda roja dos grupos de patriotas, uno en el actual Seminario gerundense (entonces cárcel marxista) y otro junto a las tapias de nuestro Cementerio Municipal, el citado 31 se celebrará en la Iglesia de San Martín y a las once horas, una misa por los que cayeron por Dios y por España en la trágica fecha. (Los Sitios, 21 d'octubre de 1960).

Fins a l'any 1977, la Hermandad de ex-Cautivos, amb la col·laboració d'altres entitats falangistes com la Sección Femenina i sota la presidència del governador civil i alhora cap provincial del Movimiento, es va encarregar d'organitzar el ritual commemoratiu, que cada 31 d'octubre es repetia al Seminari de Girona i al Cementiri Municipal, els llocs on suposadament van ser afusellades les víctimes homenatjades, i en els quals es mantenia la confusió deliberada entre els assassinats i els morts en combat, que apareixien conjuntament als actes oficials i als mitjans de comunicació com a morts per una mateixa causa. No obstant això, els recordatoris en memòria d'aquestes persones assassinades en la rereguarda i en combat van seguir publicant-se al Diari de Girona fins a l'any 1986.