Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Recursos
La repressió a Girona
Quan comença?
El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes entraven a Girona. La ciutat s'havia convertit des de feia setmanes en un lloc de pas per a milers de persones que fugien direcció a França, camí de l'exili. A ells s'afegiren nombrosos gironins i gironines que temien la venjança de l'exèrcit que ja se sabia guanyador: l'1 d'abril es declarava la fi de la guerra.
De seguida es va veure que les autoritats franquistes no portaven "pan, justicia y perdón". L'objectiu del nou règim era eliminar tota reminiscència de la II República: tant de les persones que havien format part de l'exèrcit republicà o de les institucions i partits polítics, com d'aquelles que es consideraven no afectes al nou règim. La majoria de soldats republicans van preferir creuar la frontera preveient la venjança, moltes persones que ni havien agafat armes ni havien format part de cap sindicat o organització durant la guerra, van preferir quedar-se pensant que no els podia passar res.
Com s'organitza?
Diferents lleis, com la Llei de Responsabilitats Polítiques, van regular i sistematitzar la repressió contra els perdedors de la Guerra Civil, els republicans, per tal de castigar i eliminar qualsevol oposició al Movimiento Nacional. Calia evitar la desafecció i assegurar que ningú s'atrevís a manifestar cap oposició. Empresonaments, judicis sumaríssims, afusellaments, depuracions del personal, camps de concentració i batallons de treballs forçats, reallistaments, confiscacions de béns, etc., formaven part d'aquest sistema repressiu capitanejat des d'un bon principi per l'estament militar. Els tribunals militars tenien potestat per jutjar també als civils i, per exemple, condemnar a mort persones que només de paraula o per escrit s'havien manifestat contra la guerra i el feixisme.
La presó de Girona
La presó de Girona, situada al Seminari diocesà, va arribar a aplegar més de 3.000 entre 1939 i 1942, entre homes i dones. Se superava de llarg la capacitat del penal: cel.les d'una persona eren ocupades per a 18 presoners. La massificació s'afegia als problemes d'higiene i de mala alimentació i als càstigs psicològics i físics, encara que el mateix Franco declarés que "doscientos setenta mil prisioneros atestiguan que en la España nacional desconocemos el odio y el rencor"". A més es van formar batallons disciplinaris i alguns presoners eren forçats a treballar en obres com el Mercat d'abastaments o el Pont de l'Aigua. Durant el període esmentat 45 persones van morir a la presó. L'any 1942 la presó d'homes es traslladà al convent de les Clarisses de Salt i la de dones al convent de les Adoratrius de Girona.
La repressió al carrer
La vida al carrer tampoc era fàcil i aquells que d'una manera o altra s'havien relacionat o simpatitzat amb els rojos, o familiars de persones exiliades i represaliades, també foren víctimes de la repressió. Una repressió oficiosa però que marcà la vida de moltes persones que van haver de patir fam i marginació, van viure constantment amb la por a ser delatades per qualsevol veí i van ser obligades a callar. Els relats de vídues d'exiliats o afusellats que van ser extorsionades i robades per veïns afectes o de nens i nenes que van ser insultats i maltractats per tenir un pare republicà no són escassos.
L'Ajuntament va participar també en la persecució de persones desafectes, identificant els membres de l'antiga Junta de Defensa Passiva o recollint una col.lecció de documents incriminatoris que demostraven la participació de certs veïns en sindicats i organitzacions polítiques entre el 1936 i el començament de 1939.
La repressió del primer franquisme va voler convertir la població en una societat callada i atemorida on una "cantidad microscópica de rojismo" era perseguida. Ser sospitós d'idees desafectes o ser-ne familiar podia significar ràpidament el rebuig social i un càstig oficial; per aquest motiu en molts àmbits es va autoimposar el silenci. Un silenci que es volia acompanyat d'oblit: el franquisme volia que la gent i les famílies de represaliats oblidessin. Silenci i oblit que facilitarien, en el seu moment, una transició a la democràcia sense revenges ni reparacions.
Enllaços
- Girona, 4 de febrer del 1939. Imatges d'una desolació
- Conferències a l'AMGi. Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complicitats