Les senyores feudals

Una petita part de les dones que apareixen en el Llibre del Sindicat Remença eren senyores feudals que donaven llicència als remences de la seva jurisdicció per a què es poguessin reunir i, en alguns casos, fins i tot assistiren personalment a les reunions. Ser senyores jurisdiccionals suposava exercir la justícia en un determinat territori, capacitat que també implicava el cobrament de certs drets.

Aquestes dones, com les remences, sovint actuaven perquè tenien la capacitat -temporal- de gestionar el patrimoni del seu marit absent o difunt. Els documents especifiquen si eren procuradores del seu marit, si eren vídues que tenien l'usdefruit dels béns i drets familiars o si actuaven com a tutores de l'hereu o hereva. Però també trobem diverses dones que ostenten la jurisdicció d'un lloc no per delegació, sinó perquè l'han rebuda en esponsalici.

Resseguir la biografia d'aquestes dones pot ser una mica més fàcil que resseguir la de les dones de remença. En molts casos el llinatge al qual pertanyien aquestes dones va perviure o se'n pot traçar la història; i, amb el llinatge, sovint s'han conservat els documents que acrediten les propietats i els drets acumulats i transmesos al llarg dels segles i que testimonien la gestió d'aquests patrimonis.

Així, trobem Caterina de Biure, que actua com a procuradora del seu marit, Andreu de Biure, senyor del castell de Sant Jordi Desvalls i diplomàtic al servei d'Alfons el Magnànim; o Constança Avellaneda, vídua de Bartomeu Avellaneda, que actua com a tutora d'Elionor Avellaneda, hereva dels drets del seu pare sobre el castell d'Orriols.

Les dames més conegudes, i estudiades, que apareixen al Llibre del Sindicat Remença de 1448 són Violant de Prades, comtessa de Mòdica, i Isabel de Pallars i de Cabrera, membres de la nissaga dels Cabrera amb dominis arreu del Principat i que ostentaven la jurisdicció d'una bona part de la comarca de la Selva, entre molts d'altres territoris. D'ambdues dames se n'ha conservat documentació que testimonia la seva acció com a gestores del seu patrimoni i administradores de justícia, a més de diversos documents, cartes i memorials, que evidencien la seva actuació durant la guerra civil de 1462 a 1472. Els seus territoris a la Catalunya Vella eren zones remences per excel·lència i llurs famílies clarament posicionades al costat de la causa reialista, per bé que elles triessin el seus propis aliats. Violant, per exemple, va col·laborar amb el bàndol de la Generalitat mentre el seu marit fou detingut per donar suport al rei Joan II.

• Llistat de senyores feudals

• Per saber-ne més:
• «Sança Eiximenis de Cabrera i de Prades». Diccionari Biogràfic de Dones. Web
• «Violant de Prades de Gandia». Diccionari Biogràfic de Dones. Web