El 30 d'octubre de l'any 1916, dins la programació de Fires de Sant Narcís, se celebrà amb tota solemnitat la col.locació de la primera pedra del nou edifici de Correus i Telègrafs de la ciutat de Girona. L'any 1908 ja s'havia començat a parlar de la necessitat de construir un nou edifici per al servei, que estava ubicat al començament del carrer de la Força, a l'actual plaça del Correu Vell, i presentava moltes incomoditats tant als treballadors com als usuaris.
L'any 1908 l'Estat va sol·licitar a l'Ajuntament de Girona la cessió d'uns locals o d'uns solars per a construir-hi un nou edifici. Després d'anys de converses, l'Ajuntament de Girona cedí part dels terrenys de l'antic baluard de Figuerola, en el tram comprès entre l'avinguda Ramon Folch, la plaça de la Independència i un carrer encara en projecte, al costat de la caserna dels Bombers i l'Escorxador municipal. Aquest solar havia estat objecte d'una permuta entre l'Ajuntament i el Ministeri de Guerra signada l'any 1912: l'administració local permutava l'antic edifici de "Les Àligues" per aquests terrenys que havia ocupat l'antic baluard de Figuerola.
L'any 1915 l'Estat convocà un concurs per tal d'escollir el projecte de construcció del nou edifici. L'Ajuntament demanava que es respectés el porticat dissenyat per a la plaça de la Independència. Només se'n van presentar dos, un firmat per Rafael Masó i un altre dels arquitectes Enric Catà i Catà i Eusebi Bona i Puig, que resultà guanyador. Després d'algunes modificacions en el projecte i en el pressupost, el 30 d'octubre de 1916 començaren les obres que s'allargaren fins l'any 1919. L'edifici no s'obrí al servei però fins al 1922.
Un llarg seguici d'autoritats, presidides pel director general de Correus, José Francos Rodríguez i que incloïa la presència del bisbe de Girona, va assistir a la col.locació de la primera pedra, que va comptar també amb l'acompanyament d'una banda de música i d'un destacament de guàrdies civils, per ordre del governador civil.
"Y en el acto inaugural de la edificación de la Casa de correos, cuando se reune la selección de la ciudad en una fiesta de paz, presidida por todas las autoridades, honrada por la presencia de las damas, celebrándose un acto donde las personas de más opuestas ideas se imponen mútuo respeto y proceden con exquisita corrección sintiéndose solo ciudadanos y vecinos de Gerona, respirándose en el aire el tranquilo ambiente de la ordenada vida civil, al Gobernador se le ocurre poner frente al público las fuerzas de la benémerita armada con sus maussers, como si amenazara un conflicto pavoroso o fuera inminente el estallido de una turbulenta revuelta."
(Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 31 d'octubre de 1916, p. 7. "Ecos de la política")
Per saber-ne més: . Fernández Coll, Vicenç. Els edificis de Correus de Girona, segles XIX-XX-XXI. Girona: 2005.