L'any 2020, a causa de la pandèmia de la COVID-19, no va ser possible la celebració de les Jornades Imatge i Recerca tal com es venia fent cada dos anys des de 1990. No obstant, no vam voler deixar passar l'ocasió de celebrar el 30è aniversari de les jornades, tot i fer-ho d'una manera diferent.
Per això vam crear un seguit de recursos amb l'objectiu de posar en valor i optimitzar aquells continguts més rellevants que han permès avançar professionalment i amb una visió internacional en tots els àmbits relacionats amb la gestió dels arxius fotogràfics i audiovisuals. Es tracta principalment de textos de referència que recullen l'aposta innovadora d'aquetes Jornades en el camp de la imatge i en el període que va des de 1990 fins al 2020.
Aquests recursos s'articulen a partir tres eixos principals, innovació, recerca i comunicació, i els podeu trobar en aquesta web juntament amb la resta de continguts generats durant els 30 anys de Jornades.
El recurs sobre innovació ofereix un conjunt de cinc textos elaborats a partir de la bibliografia que s'ha generat al llarg de 30 anys de Jornades. Es tracta d'uns treballs de síntesis que permeten destil·lar aquelles aportacions més transcendentals en diferents àmbits, i més concretament: la gestió, la conservació, la legislació, la difusió i la tecnologia. Aquests textos s'han recollit en una publicació impresa que s'ofereix també en format electrònic, per a ebook i com a PDF.
El recurs sobre recerca ofereix un seguit de temàtiques que s'han identificat com a filons de recerca en l'àmbit de la fotografia i l'audiovisual. L'objectiu és oferir una orientació a la recerca a partir del conjunt de textos publicats en les Jornades. La condició per identificar un tema concret és comptar amb un conjunt de textos de comunicacions, experiències i ponències suficient per a permetre almenys una primera introducció al tema. Entenem que aquest conjunt de textos constitueixen una font inestimable per a la recerca, i per tant volem destacar-los i fer-los accessibles de manera orientada, és a dir, suggerint vies interessants per a les investigadores i els investigadors. Per a cada tema, hi ha un text introductori que explica els continguts dels textos seleccionats i que en permet un accés directe. A més de la selecció de textos, s'ofereix l'enllaç a altres temes relacionats.
Els arxius de televisió tenen unes característiques comunes quant a l'organització i descripció dels documents que conserven, les quals venen determinades per les necessitats d'accedir de forma ràpida i eficaç als documents per a la creació de nous continguts, al ritme que marca l'emissió diària. Per a una televisió l'arxiu és un actiu que estalvia gran quantitat de recursos que s'haurien de destinar a la gravació i edició de noves imatges i sons, tant pel que fa a la il·lustració de continguts informatius, com per a la preparació de nous programes que utilitzen les imatges del passat com a part important del seu discurs. Entre els continguts dels articles seleccionats trobem la descripció dels documents audiovisuals de televisió, l'avaluació i selecció dels mateixos, l'accés o la cerca documental per a l'elaboració de nous programes.
El patrimoni cinematogràfic d'un país o un territori està constituït per documents de naturalesa diversa, des dels films o rotlles de pel·lícula, fins a tots aquells materials relacionats amb la producció i difusió de l'obra cinematogràfica, com poden ser les fotografies d'un rodatge, els guions escrits o il·lustrats, els cartells de promoció d'una pel·lícula, la música que conforma la banda sonora o els àudios del doblatge dels actors, per posar alguns exemples. Així mateix, el patrimoni cinematogràfic comprèn tant aquell generat per la indústria, com també el cinema amateur o les pel·lícules filmades en l'àmbit domèstic. Els articles seleccionats en aquest tema de recerca contenen alguns estudis sobre la recuperació del patrimoni cinematogràfic lligat a un determinat territori, el llegat material o intel·lectual d'un cineasta o la metodologia per al tractament documental, la conservació i la difusió dels fons fílmics als arxius.
La definició de document audiovisual pot variar segons la tradició cultural de cada país, tot i així, podem considerar que és aquell que conté imatges en moviment amb so o sense, i per extensió, també, els documents sonors. En aquesta selecció, no obstant, hem exclòs els articles que tracten específicament d'arxius de televisió, ja que aquests els hem agrupat a part en aquets mateix recurs. La consideració dels documents audiovisuals com a part d'un patrimoni que cal conservar és relativament recent. S'acostuma a prendre com a punt de partida la declaració de la Unesco de 27 d'octubre de 1980 "Recomanacions per a la Salvaguarda i Preservació de les Imatges en Moviment", ja que és el primer document de consens internacional que insta a les institucions a preservar la documentació audiovisual (i per això el 27 d'octubre és la data escollida per celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual). Els articles seleccionats tracten, doncs, de diferents aspectes relacionats amb el tractament de la documentació audiovisual en els arxius, com la descripció, l'avaluació i selecció, la difusió, la recuperació de la informació, la digitalització, els drets d'autor o la comercialització dels documents d'arxiu, entre altres.
L'organització d'exposicions i la col·laboració en projectes expositius són una via de difusió dels arxius i els centres especialitzats en fotografia, per tal de donar a conèixer tant els centres organitzadors com el contingut del patrimoni fotogràfic custodiat. L'exposició presencial és una forma de comunicació tradicional dirigida a un públic col·lectiu. Si l'objectiu és fer accessible el patrimoni fotogràfic al major públic possible l'explotació de l'entorn virtual és determinant. Com han estat concebudes les exposicions, què les motiva, quines són les seves conseqüències per l'arxiu o centre organitzador, com es tracten les fotografies per ser exposades, com es selecciona l'àmbit d'una exposició, l'elaboració de projectes per apropar el patrimoni visual a col·lectius que fins ara hi tenien l'accés limitat, són alguns dels continguts dels articles seleccionats en aquest tema de recerca.
La transformació digital dels arxius fotogràfics passa necessàriament per la digitalització, que comprèn, a més de la preservació digital dels objectes, tot un seguit de tasques vinculades al procés. En els següents articles s'aporta contingut sobre tecnologia, pràctiques de treball, gestió de projectes i polítiques públiques. Pel que fa a la tecnologia, s'aporta criteri per a la selecció i caracterització dels dispositius. Pel que fa a les pràctiques de treball, es detallen tots els aspectes tècnics de la digitalització per a diferents tipus d'originals fotogràfics. La gestió de projectes integra totes les tasques vinculades a la digitalització, des de la planificació al control de qualitat. També es proposa un model de gestió sostenible des del punt de vista econòmic.
El formats d'imatge són un element central per a la preservació dels arxius fotogràfics perquè aporten la sintaxi i la semàntica dels fitxers però també són un factor decisiu per a determinar les funcionalitats de les imatges digitals. Les dades i les metadades contingudes en els formats permeten que s'interpretin les dades com a imatge, és a dir, hi ha una possibilitat de materialització d'aquesta informació abstracta, sigui a través del paper o, generalment, de la pantalla, i permeten també la seva cerca en els repositoris. En els següents articles s'aporta contingut, principalment sobre els formats de la família JPEG i TIFF. El tema del JPEG és desenvolupat per membres del mateix Comitè i el TIFF es tracta des de l'experiència concreta del projecte PREFORMA. Altres articles tracten el tema del format de manera més genèrica. També es tracten temes específics de preservació vinculats a formats gràfics, com ara la integritat de la imatge.
Les diferents iniciatives en el camp de la intel·ligència artificial ofereixen possibilitats ben interessants per al treball d'arxiu, tant en l'àmbit de la cerca com en la difusió de les imatges fotogràfiques. En la selecció d'articles d'aquest àmbit de la recerca trobareu continguts sobre les tècniques de reconeixement d'imatge com a mitjà per a la identificació de continguts en les fotografies, sobre la indexació automatitzada del context amb la tècnica de subtitulació automatitzada d'imatges, i l'ús de les tècniques de visió per computador per a la creació de categories segons criteris de composició, to i forma. També s'explica l'experiència de la creació d'una app per a l'aplicació de la realitat augmentada en un fons fotogràfic. Es tracta bàsicament de projectes pioners que ja ofereixen resultats tangibles i que han estat aplicats en l'àmbit del patrimoni fotogràfic.
Les eines tecnològiques són una necessitat important per als arxius fotogràfics i, en aquest sentit, el desenvolupament de software a diferents nivells és un reclam per a la gestió d'aquests arxiu. En els següents articles s'ofereixen continguts sobre sistemes gestors de base de dades, com ALEPH i ICA-ATOM, la creació del sistema d'informació EVA en el marc d'un projecte europeu, el software de gestió d'un arxiu de premsa, l'adaptació i implementació d'estàndards per a la descripció, com MARC21, EAD, RDA i XML. Es tracten els protocols per a la comunicació entre diferents plataformes, sobretot en un article centrat en l'OAI-PMH per l'ús que se'n va fer per difondre el patrimoni fotogràfic espanyol de la primera meitat del segle XIX. També es tracten els dispositius de captura per a la digitalització i el software de tractament de la imatge.
Des dels seus inicis, la fotografia ha estat àmpliament utilitzada en diverses àrees del coneixement, com és el cas de la recerca científica -en el camp de l'astronomia, la botànica, la medicina o l'arqueologia, per citar alguns exemples- però també com a font documental per a la recerca històrica, com a prova en processos de caràcter judicial o com a eina de suport a l'activitat docent o educativa en general. En aquest tema s'agrupen una sèrie d'articles on es tracten els usos de la fotografia en diverses disciplines com són l'etnografia, l'arqueologia, la recerca històrica, la cartografia, l'estudi del paisatge o la pedagogia, entre altres.
El patrimoni fotogràfic es troba custodiat en entitats molt diverses. Les diferents entitats patrimonials -principalment arxius, biblioteques i museus- aporten, des de les seves pròpies disciplines, normatives i metodologies que enriqueixen la gestió de la fotografia. La diversitat d'entitats gestores obre un ventall de possibilitats quant a models de gestió, els quals esdevenen exemples i experiències d'adaptació a nous escenaris, tant pels processos i resultats obtinguts, com per la ineludible adaptació a l'entorn digital. Els articles seleccionats en aquest tema de recerca es refereixen a les característiques d'aquests centres i els seus fons i col·leccions, els diferents models de gestió, així com l'evolució metodològica amb què s'ha gestionat el patrimoni fotogràfic els darrers anys.
Els drets d'autor són un aspecte fonamental en la gestió diària dels arxius i centres que custodien fotografia. Per això, és feina dels professionals que hi treballen atendre els aspectes legislatius derivats de la Llei de Propietat Intel·lectual, que afecten principalment la preservació i la difusió, així com fer front a noves pràctiques fruit dels canvis tecnològics que s'han produït els darrers anys. Alguns dels articles seleccionats tracten sobre la relació entre tecnologia, arxius d'imatge i legislació, sobre la identificació de l'autoria i els drets d'autor que se'n deriven, sobre les llicències Creative Commons, la difusió del contingut cultural on line, els contractes entre fotògrafs i institucions o l'evolució i les tendències legislatives dels diferents països, entre altres.
Quan parlem del professional especialista en arxius fotogràfics hem de tenir en compte que es tracta d'una professió de curta tradició en la majoria de països europeus. Cal definir, doncs, quin és el perfil d'aquest professional, delimitar quines competències li són pròpies i identificar quins treballs i responsabilitats li són exigibles. Els següents articles tracten de definir quins són els professionals que treballen amb fotografia, quin és el seu perfil i competències, i com aquest ha canviat al llarg dels anys, així com l'experiència de diferents institucions en la formació d'aquests professionals i la continua evolució davant els nous reptes que planteja el món digital, que afecta a tots els processos de la gestió del patrimoni fotogràfic. També s'inclou un article orientat al perfil professional de l'arxiver audiovisual.
El crowdsourcing o proveïment participatiu és una fórmula de participació en línia de convocatòria oberta i voluntària, que gràcies a les tecnologies web 2.0, impulsa la col·laboració massiva. El crowdsourcing és utilitzat pels arxius com a eina per difondre el patrimoni fotogràfic i té els seus precedents en la participació ciutadana de caràcter presencial. Entre els articles seleccionats trobem casos d'experiències de descripció d'imatges amb proveïment participatiu de metadades, a través de l'ús de les xarxes socials i d'aplicacions web i, fins i tot, a través del joc. Com a precedents del crowdsourving, s'expliquen tres testimonis de participació ciutadana basades en la col·laboració presencial del ciutadà.
La Guerra Civil espanyola ha estat, sens dubte, un dels episodis que més han influït en la història contemporània del nostre país i encara avui dia es motiu de debat i genera controvèrsia dins de la societat. Aquest episodi va ser també un dels primers conflictes bèl·lics documentat àmpliament per l'obra gràfica de fotògrafs procedents de diversos llocs del món. L'ús de la fotografia en aquest període ve marcat per l'afany fotoperiodístic, però també s'utilitza àmpliament com a eina propagandística per part d'ambdós bàndols. Així, ens trobem amb fotògrafs afins a les ideologies d'esquerres i amb altres que combregaven amb els corrents feixistes que circulaven per Europa. Els articles seleccionats se centren en la figura d'alguns dels fotògrafs catalans que van retratar el conflicte com Agustí Centelles o Francesc Boix, en els usos propagandístics de la fotografia i també en els vestigis de la destrucció provocada per la guerra, tant pel que fa a la pèrdua de vides humanes com del patrimoni artístic i cultural.
La conversió digital dels arxius fotogràfics permet la seva accessibilitat i difusió per Internet, amb la conseqüent oportunitat de situar els fons de cada territori en un context internacional. En els següents articles s'aporta contingut, principalment, sobre el desenvolupament de diferents projectes per dissenyar pàgines web destinades a la difusió digital dels fons fotogràfics. S'exposa l'experiència de Catalunya com a estratègia nacional de difusió de la fotografia a la xarxa, un dels eixos principals del Pla Nacional.
La conservació i preservació de les fotografies és un repte per als centres que custodien patrimoni fotogràfic. Els arxius fotogràfics són, majoritàriament, heterogenis quant als seus continguts. En funció del procediment, del tipus de suport utilitzat i del conjunt d'elements que integren l'objecte fotogràfic, aquest requereix unes condicions de conservació específiques. Establir plans de conservació adequats i ben definits en cada cas determinarà la supervivència dels arxius fotogràfics. En la selecció d'articles d'aquest tema de recerca trobareu continguts sobre la conservació de fotografia en color, on es tracta el deteriorament de la fotografia en color degut a la seva morfologia i gènesi química; també sobre la conservació de les plaques de vidre i dels materials en suport plàstic, ja sigui específicament en relació a la conservació dels nitrats, com sobre el tractament de fotografies en suport plàstic en general. A més de la conservació de la fotografia química, també hi ha un article dedicat a la conservació de còpies digitals.
La metodologia amb què gestionem el patrimoni fotogràfic ha anat evolucionat al llarg dels anys. Els articles seleccionats en aquest tema de recerca presenten diferents experiències que ens donen una perspectiva històrica d'aquests canvis, així com de les noves exigències que comporta l'arribada de la digitalització. També tracten sobre la classificació de les fotografies i la importància de la descripció per a garantir l'accés i la visibilitat dels fons i col·leccions; ofereixen diferents propostes d'estructures descriptives, de tractament normalitzat a partir de l'aplicació d'estàndards, també de metadades, d'indexació i d'avaluació i tria de documents fotogràfics. Finalment, recullen experiències particulars en el tractament d'alguns fons.
L'estudi dels fotògrafs i fotògrafes que van exercir la seva professió, principalment entre mitjans del s. XIX i mitjans del s. XX, ha estat possible gràcies al testimoni que han deixat fonts documentals de naturalesa diversa, des de la documentació administrativa conservada als arxius, fins a les publicacions de premsa o les anotacions als anuaris i guies comercials. Els articles seleccionats ens permeten descobrir la biografia i l'obra vinculada a fotògrafs i fotògrafes fins aleshores gairebé desconeguts, però també aprofundir en el coneixement d'altres dels quals ja n'existien estudis previs i, fins i tot, resseguir la trajectòria de nissagues familiars vinculades a tallers o negocis de fotografia. Aquests articles són una font valuosa, doncs, no només per a l'estudi d'un autor concret, sinó també per conèixer l'evolució de la professió de fotògraf i la seva relació amb la societat.
Des de la perspectiva teòrica, la imatge fotogràfica permet innumerables aproximacions. Els articles seleccionats en aquest tema de recerca reflexionen sobre l'objectivitat i la subjectivitat de l'objecte fotogràfic i del concepte preestablert de la fotografia com a reflex fidel de la realitat, així com la relació entre creació i manipulació fotogràfica i obre el debat sobre la "mort de la fotografia" a partir de la irrupció de la tecnologia. Es proposa la utilització de les imatges fotogràfiques com a font documental de la història contemporània, i com aquestes obren noves vies d'interpretació històrica. S'exploren les funcions socials de la fotografia i la seva tasca de representació social, i finalment com la imatge fotogràfica permet abordar l'oblit i la incomoditat del passat després de successos traumàtics col·lectius.
El recurs sobre comunicació pretén reflectir la vessant comunicativa de les Jornades, un aspecte essencial en esdeveniments d'aquestes característiques. El fet de comptar amb enregistraments sonors permet plantejar un recull d'aquests per tal de fer-los accessibles. No es traca de reproduir integrament les conferències sinó de seleccionar aquells oradors i oradores que aporten en el seu discurs l'excel·lència comunicativa que difícilment es pot traslladar al paper, i fer-ho a partir de l'edició d'aquest material. Malauradament, no disposem de les gravacions de totes les edicions de les Jornades, per la qual cosa en alguns casos hem seleccionat fragments del textos escrits. Addicionalment, s'ofereix l'accés als registres d'àudio de les conferències.
James Reilly
|
Carles Mitjà.
|
Ángel Fuentes.
|
Luis Pavao.
|
Joan Boadas.
|
Grant B. Romer
|
Franziska Frey.
|
Luis Nadeau.
|
Pierre Bonhomme.
|
Bernardo Riego.
|
Lukas Rosenthaler.
|
|
Fragment de la ponència: La formació en la conservació de fotografies.. Imatge i Recerca : Jornades Antoni Varés (9es : 2006 : Girona)Ian Moor.
|
|
Nathalie Doury.
|
Sue Malden.
|
Bente Jensen.
|
|