Sumaríssims

• Què són?
• Els sumaríssims del franquisme
• A qui es jutjava?
• Sumaríssims a Girona
• Dades generals de Sumarissims a Girona

Què són?

Per sumaríssims es coneixen els expedients judicials militars que acumulen totes les fases del procediment en un sol acte, fins i tot en el mateix moment. És a dir, aportació i valoració de proves i testimonis, judici, condemna i sovint execució de sentència tenen lloc en poques hores. Habitualment sense cap o poques garanties judicials, aquest tipus de “judicis” és el procediment usual en consells de guerra i en estats totalitaris.

Els sumaríssims del franquisme

La dictadura va fer consells de guerra ja abans que finalitzés la Guerra Civil i, sobretot, als primers anys de finalitzada tot i que s’allargaren fins a la fi del franquisme. A Catalunya els consells de guerra els instruïa el Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, la documentació del qual ha estat catalogada per l’Arxiu Nacional de Catalunya. El catàleg de tots aquests expedients es poden consultar en línia i, també, descarregar en format de dades obertes.

Més informació a Guia de la sèrie documental procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980.

A qui es jutjava?

Qualsevol persona sospitosa d’haver participat en algun acte de guerra, tot i ser d’allistament forçós, o que durant la República hagués tingut alguna responsabilitat militar, institucional o ciutadana era susceptible de ser jutjada i condemnada. De fet, la documentació demostra que qualsevol persona podia ser empresonada, jutjada i executada per afiliació política, sindical, associativa o si la seva manera de pensar o de viure no es considerava “afecta al règim”. Més enllà de jutjar actes de violència injustificada a la reraguarda comesos durant la guerra, els consells de guerra s’aplicaren com a eina de depuració ideològica i social i, també, per atemorir i sotmetre la població. El volum d’aquests expedients dóna idea de la magnitud de la repressió, amb prop de 100.000 expedients instruïts a gairebé 70.000 persones, 3.362 de les quals foren executades arran de la sentència de mort.

Sumaríssims a Girona

Entre persones domiciliades a la ciutat i nascudes a la ciutat però amb residents en altres indrets s’obriren un total de 886 causes judicials a 829 persones entre els 17 i els 73 anys, algunes d’elles amb més d’una causa oberta. D’aquestes 886 causes, 448 es produïren només al llarg de 1939 i les darreres foren al 1977, amb sobreseïment de la causa. Quant a les sentències, 41 foren a mort, arran de les quals s’executaren 32 persones, 31 homes i 1 dona. La resta podien anar des del sobreseïment fins a la reclusió perpètua.

L’Arxiu Municipal de Girona a partir del catàleg de l’Arxiu Nacional ha seleccionat les dades de persones vinculades a la ciutat, ja fos per residència o per naixement, i els ofereix en línia a la ciutadania i, alhora, una taula resum amb les principals dades.

Dades generals de Sumaríssims a Girona (PDF)