Persones afusellades

• Les execucions
• La fossa comuna del cementiri de Girona
• Qui eren les persones afusellades?
• La font documental
• Dades generals de persones afusellades a Girona

Les execucions

510 persones foren afusellades al mur sud del cementiri de Girona entre el 8 de març de 1939 i el 19 de gener 1945. La major part, però, foren afusellades els dos primers anys de la postguerra: 468 persones, el 90%. No obstant això, l'any 1939 fou de llarg l'any amb més execucions: 369, el que representa gairebé 3 de cada 4 persones afusellades en total.

Les execucions sempre solien ser en grup, principalment a l' any 1939, i és precisament el recompte de persones executades el que il·lustra clarament la brutalitat de la repressió. Al 1939 foren habituals els afusellaments massius en grups de 20, 30 o 40 persones, i amb dades tan colpidores com les del 28 de juliol de 1939: 69 persones afusellades en un sol dia. Al llarg d'aquest primer any de postguerra només en un cas s'afusellà una persona de forma individualitzada, fou el 15 de març i la víctima en Carles Rahola i Llorens, periodista, editor i escriptor.

La fossa comuna del cementiri de Girona

Pitjor que una mort injusta, l'oblit. Això és el que desprèn del fet que els cossos de les persones afusellades no fossin retornades a les famílies, sinó que eren enterrats a la fossa comuna del cementiri. Arran precisament de la brutalitat de les execucions, a mitjan de juny de 1939 la Comissió Gestora Municipal hagué d'aprovar l'ampliació de la fossa comuna mitjançant l'expropiació de terrenys adjacents, cínicament, en la mateixa sessió en què se sol·licitava la concessió de la Gran Cruz Laureada de San Fernando per al Genera Queipo de Llano.

A la fossa comuna no constava cap signe ni retolació que permetés la identificació de les persones sepultades ni la seva memòria. No fou fins molt més anys més tard que algunes famílies s'atreviren a posar algun minúscul rètol amb només el nom de la persona. El primer Ajuntament de la represa democràtica va fer una primera reordenació de l'espai al 1981. Tanmateix, la dignificació definitiva de la fossa comuna com espai de memòria no es produí fins al 10 de novembre de 2010 per part de l'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic, amb la instal·lació de 510 plaques d'homenatge a les persones afusellades, amb el seu nom, la data d'execució i el seu darrer lloc de residència.

Qui eren les persones afusellades?

De les 510 persones executades, 508 homes i 2 dones, només 28 persones tenien una vinculació amb la ciutat per naixement o per residència. Majoritàriament eren residents a les comarques de Girona (496), d'edats que anaven des dels 18 fins als 78 anys. La mitjana d'edat, però, se situava als 35 anys, per tant, majoritàriament població jove.

Quant a la seva professió, la documentació demostra que era ben diversa: jornalers, agents d'assegurances, paletes, roders, comerciants, xofers, carrabiners, guàrdies civil, metres, obrers, picapedrers, estudiants, etc. Però una clara majoria procedia d'entorns rurals i la principal ocupació era la pagesia: 4 de cada 10 persones afusellades s'hi dedicaven, amb un total de 207 persones.

Entre les persones afusellades hi havia dues dones Salvadora Catà i Ventura i Matilde Sabaté i Grisso.. ambdues denunciades per persones veïnes seves. Salvadora Catà, mestressa de casa, de 37 anys i amb dos fills petits, era nascuda a Canet de Mar i es guanyava la vida de bugadera. Fou executada el 25 d'abril de 1939. Matilde Sabaté, mestre de Sils, de 36 anys, fou acusada d'intervenir en la crema de l'església, participar en l'assassinar del capellà de l'Esparra i ser la secretària del comitè revolucionari pel fet de vestir una granota de miliciana. Fou afusellada el 28 de juny del 1940.

Amb només 18 anys Joan Rodó (o Radó) i Cruañas, barber de Cadaqués, i Josep Piqueras Canet, nascut a Palafrugell i resident a Sant Feliu de Guíxols, i treballador del suro, foren les dues persones més joves afusellades, el 25 d'abril de 1939 i el 10 de març de 1941, respectivament. Joan Rodó fou acusat falsament d'haver participat en un assalt a l'Ajuntament de Cadaqués. La persona de més edat fou Miquel Castey i Rovira, de 78 anys, de les Preses, població de la qual fou alcalde per Esquerra Republicana de Catalunya, motiu pel qual fou condemnat a mort i executat el 11 de maig de 1939.

La font documental

L'única identificació administrativa de les persones afusellades en la documentació de l'Ajuntament es troba al Registre d'inhumacions del cementiri municipal, en el qual s'anoten totes les dades de la defunció d'una persona enterrada al cementiri. En aquells anys era obligatori fer constar la causa de la mort, però evidentment els afusellaments no hi constaven com a causa. Tot i així, fàcilment es poden identificar les persones afusellades perquè la causa de la mort és inexistent. Aquesta absència, acompanyada per la nota d'enterrament a la fossa comuna, evidenciava que la persona havia estat afusellada.

D'ençà de l'accés públic al catàleg d'expedients sumaríssims de l'Arxiu Nacional de Catalunya, ara també es pot comprovar mitjançant les sentències a mort dictades. L'Arxiu Municipal ha creuat les dades dels sumaríssims amb les de les persones afusellades per a facilitar la identificació de l'expedient de l'Arxiu Nacional de Catalunya, excepte en dos casos que no ha estat possible. Per aquest motiu, la relació de persones afusellades també inclou el nom complet que consta al sumaríssim, l'objectiu és contrastar canvis de grafia o possibles errors de registre i permetre'n la millor identificació.

Així mateix, amb l'objectiu d'oferir una informació més completa i, alhora, contrastar diferents grafies en els noms, també s'han inclòs els noms que consten als expedients o fitxes dactilogràfiques del fons «Centre Penitenciari de Girona», conservat a l'Arxiu Històric de Girona (plaça Sant Josep, 1), així com la referència d'identificació per a facilitar-ne la consulta.

Dades generals de persones afusellades a Girona (PDF)