Els expedients de depuració del personal es creen arran del procés de depuració del funcionariat engegat l'any 1939 per les autoritats franquistes amb l'objectiu d'assegurar la fidelitat política i ideològica al nou règim de tots els empleats públics, és a dir per destituir els desafectes i verificar la lleialtat de totes les plantilles. Es va obrir expedient a 270 treballadors de l'Ajuntament de Girona, dels quals un 24% van ser sancionats amb la suspensió temporal o la destitució total i, la resta, readmesos sense cap sanció.
La majoria de les 270 persones depurades ja formaven part de la plantilla de l'Ajuntament de l'any 1936 i, d'alguns d'ells, se'n conserven carnets de treballadors Acabada la guerra moltes de les persones que treballaven a l'Ajuntament ja no es van reincorporar o van ser separdes del servei "por declaradamente desafectos a la Causa Nacional", fet que es pot resseguir analitzant els carnets del personal municipal expedits a partir de l’any 1939 o la relació del personal de l’Ajuntament de l’any 1940.
El 17 de maig de 1939 la Comissió Gestora de l'Ajuntament de Girona nomenava Salvador Campillo Ballester jutge instructor per a la depuració dels empleats municipals. L'Ajuntament actuava seguint la Llei de 10 de febrer de 1939, de Depuración de Empleados Públicos, i l'Ordre Ministerial de 12 de març de 1939 que adaptava la norma a la depuració dels funcionaris de l'Administració Local.
De fet, una de les primeres accions de l'Ajuntament franquista fou assegurar-se una estructura administrativa totalment afecta al règim. El 8 de febrer la Comissió Gestora acordava fer omplir a tots els empleats municipals uns fulls d'adhesió al Glorioso Movimiento Nacional, en els quals havien de fer constar també la seva actuació durant la Guerra Civil. Dos dies després es promulgava la llei de depuració.
El 25 de maig de 1939 l'Ajuntament enviava al jutge instructor les declaracions jurades de tots els empleats municipals seguint el model establert en l'article segon de la llei. En aquestes declaracions el personal havia de proposar també testimonis que acreditessin la seva conducta i actuació. El 7 de juliol el jutge nomenava un secretari encarregat de la instrucció, Juan Marcos Gómez, agent del Cuerpo de Investigación y Vigilancia, i uns dies més tard feia publicar un edicte al Butlletí Oficial de la Província i al diari El Pirineo demanant informes i delacions sobre el personal municipal.
En un primera fase de la instrucció, en base a les declaracions jurades dels treballadors, a les declaracions dels testimonis i als informes aportats per la Guardia Civil, la Comisaria de Investigación y Vigilancia i la Delegación Provincial de la FET y de las JONS, el jutge va classificar els expedients dels empleats en: a) admisión, sin imposición de sanción i b) incoación de expediente para imponer la sanción que proceda.
El 28 de setembre començava la segona fase de la depuració, en la qual el jutge havia de revisar els expedients del grup b i proposar la sanció als empleats. Atès que onze empleats van ser cessats en considerar-se que ocupaven places irregulars, els seus expedients ja no van ser tramitats.
L'1 de febrer de 1940 es cloïa l'expedient general de depuració: el jutge va enviar a l'Alcalde 63 expedients amb la seva corresponent proposta de sanció, juntament amb l'expedient general i el registre d'entrada i sortida de documents del jutjat instructor de la depuració. Restaren alguns expedients que es tancaren al llarg del mes de febrer. Les sancions proposades anaven des dels tres mesos de suspensió de feina i sou fins a la destitució amb pèrdua de tots els drets. Finalment, la Comissió Gestora resolia l'aplicació de les sancions proposades i aquestes es publicaven a la premsa.
Els expedients recullen totes les providències i diligències efectuades pel jutjat instructor des de l'inici del procés de depuració. En tots els expedients dels empleats, sancionats o no, consta la declaració jurada o interrogatori de l'afectat, la seva ratificació davant del jutge, les declaracions dels testimonis proposats i els informes de la Guardia Civil, la Comisaria de Vigilancia y Investigación i la Delegación Provincial de la FET y de las JONS, així com les denúncies presentades per altres conciutadans.
En el cas del personal classificat en el grup b), els expedients contenen també la documentació derivada del procediment sancionador. Aquests contenen la notificació del treballador i la sol.licitud d'informes detallats de l'actuació a les tres instàncies esmentades. D'aquests informes en derivava la redacció del plec de càrrecs contra el treballador; als quals podia contestar dins un termini establert, així com aportar testimonis exculpatoris, la declaració dels quals també s'integrava a l'expedient. Finalment l'expedient es tancava amb la resolució del jutge i la proposta de sanció, la qual es comunicava mitjançant ofici a l'Alcalde. Aquest ofici el trobem, físicament al començament dels expedients.
Alguns expedients inclouen el de sol.licitud de revisió de la depuració; en alguns casos els tràmits s'inicien el mateix 1940 i s'allarguen fins al 1953.