Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Recursos
La reparació moral a les víctimes
- Per què?
- Quan s'inicia?
- La primera condemna al franquisme
- La Llei de la Memòria Històrica
- Persones desaparegudes i fosses comunes
- La fossa comuna del cementiri de Girona
- Reparació jurídica i accés a la documentació
- Referències
Per què?
La repressió franquista es manifestà amb afusellaments de persones, empresonaments, treballs forçats, depuracions i sancions administratives, expropiacions patrimonials, reallistaments a l'exèrcit, ingressos psiquiàtrics, discriminació social, etc. Però sobretot, en l'oblit i la negació del fets. Per tant, la recuperació de la memòria personal i familiar de les víctimes és un deure fonamental per a les institucions i per al conjunt de la societat.
Quan s'inicia?
La primera acció de reparació de les víctimes, que es produeix al 1979, just a la represa de la democràcia,, és el reconeixement a poder percebre pensions de viduïtat i orfandat als familiars de totes les persones mortes a causa de la Guerra Civil, ja fos durant el conflicte o posteriorment, així com les derivades d'empresonaments per haver-hi participat.
No es produí cap altra iniciativa fins l'any 2002, quan la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats aprovà diverses proposicions no de llei instant el Govern espanyol al reconeixement i reparació moral de les víctimes de la repressió i especialment a les persones afusellades i exiliades, a més d'impulsar una política d'exhumació de restes de fosses comunes. No obstant això, aquestes propostes no es traduïren en cap resultat.
La primera condemna al franquisme
El 17 de març de 2006 hi hagué la primera condemna institucional al franquisme, però no a Madrid sinó a París, a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, de la qual n'era membre el gironí Lluís M. de Puig, qui en fou un dels principals impulsors.
L'informe feia un balanç de la repressió de la dictadura, denunciava les greus violacions dels drets humans i proposava declarar el 18 de juliol de 2006 "Dia oficial de condemna a la dictadura". En les conclusions, entre altres propostes s'instava al Govern espanyol a condemnar la dictadura, identificar i obrir les fosses comunes, transformar el monument del Valle de los Caídos i permetre que els seus arxius siguin accessibles als investigadors.
La Llei de la Memòria Històrica
El reconeixement formal de les víctimes per part de l'Estat Espanyol i el marc pel qual s'impulsava la seva reparació moral s'aconseguia a nivell d'Estat amb la Llei 52/2007, coneguda com la Llei de la Memòria Històrica. La llei té per objectiu la reparació moral i la recuperació de la memòria personal i familiar de les víctimes i, per això, va declarar il.legítims qualsevol tribunal, jurat i organització penal o administrativa, així com les seves condemnes, sancions i resolucions.
La llei també estableix la col·laboració en la localització i identificació de les víctimes, mitjançant l'elaboració d'un mapa de fosses i de protocols per a la seva exhumació, la retirada de símbols i monuments d'exaltació a la sublevació militar, un cens d'edificis realitzats pels batallons disciplinaris de soldats treballadors i pels batallons de treballadors i presoners de Colònies Penitenciàries Militaritzades.
En l'informe de l'ONU de 2017 es remarcava que la gran majoria de les exigències fetes a Espanya l'any 2013 seguien pendents.
Persones desaparegudes i fosses comunes
A Catalunya, l'any 2009 el Parlament aprovà la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, que suposà un decidit pas endavant per a satisfer el que defineix com a dret a conèixer els fets.
Arran d'aquesta llei s'ha impulsat un Pla de fosses i un Mapa de fosses comunes amb un total de 380 fosses identificades, de les quals 166 estan confirmades i 214 són probables. De les 166 confirmades, n'hi ha 121 que es troben dins de cementiri, 45 fora.
La fossa comuna del cementiri de Girona
A Girona, a la fossa comuna del cementiri s'hi enterraren les 510 persones afusellades i bona part de les 45 persones que moriren en captiveri a la presó habilitada al Seminari Diocesà.
El primer reconeixement a les víctimes tingué lloc poc després de la constitució del primer ajuntament democràtic després de la dictadura, l'any 1979. L'alcalde Joaquim Nadal i el president de la Diputació Joan Vidal i Gayolà, acompanyats de diversos membres d'ambdues corporacions, visitaren la fossa del cementiri el Dia dels Morts. Al 1981 l'Ajuntament va millorar l'espai per a dignificar-lo i hi col·locà un monòlit en homenatge a les persones mortes en defensa de la República.
Al 2010, i arran de la Llei de fosses, l'Ajuntament i el Memorial Democràtic reordenaren de nou l'espai i s'instal·laren les 510 plaques d'homenatge a les persones afusellades, amb el seu nom, la data d'execució i el seu darrer lloc de residència.
Reparació jurídica i accés a la documentació
L'any 2017 el Parlament de Catalunya aprovà la llei per la qual es declaraven il.legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978. En conseqüència, es consideraven nuls de ple dret totes les sentències i resolucions de causes instruïdes i consells de guerra dictades pel règim franquista a Catalunya per causes polítiques.
La llei també autoritzava l'Arxiu Nacional de Catalunya a publicar i posar a disposició pública el catàleg de tots els processos instruïts, amb informació sobre la persona i la seva sentència.
Anteriorment, la llei de 1979 autoritzava l'accés a les actes de defunció de Registres Civils i a obtenir certificacions de les sentències de tribunals militars i civils referides a les víctimes de la repressió. La llei de Memòria Històrica garantia l'accés als familiars de les víctimes a tots els expedients que les afectessin, però sens dubte la publicació del catàleg de l'Arxiu Nacional de Catalunya suposa un abans i un després en l'accés a aquest tipus de documentació.
Referències
- Llei 5/1979, de 18 de setembre, sobre reconeixement de pensions, assistència medicofarmacèutica i assistència social a favor de les vídues, i altres familiars dels espanyols morts com a conseqüència o en ocasió de la passada Guerra Civil.
- Proposicions no de llei 161/001512, 161/001591, 161/001636, 161/001672 i 161/001762, aprovades per la Comissió Constitucional de Congrés dels Diputats el 20 de novembre de 2002.
- Informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, París, 17 de març de 2006.
- Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura.
- Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes
- Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.