Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Subias Galter, Joan
Joan Subias Galter (Figueres, 17/07/1897 - Barcelona, 22/03/1984). Historiador i crític d'art. Va estudiar diverses assignatures de ciències i farmàcia a la Facultad de Ciencias Exactas, Físicas, Químicas y Naturales de Barcelona entre 1914-1915, i posteriorment, es va apuntar als Estudis Normals de la Mancomunitat, dels quals va obtenir la revàlida el 9 d'octubre de 1920. Finalment, va cursar estudis de geografia i història, i de pedagogia a la Universitat de Saragossa, durant els cursos 1927-1930. Molt actiu a la vida cultural de Figueres, va ser amic de Salvador Dalí, qui li va dissenyar un ex-libris.
Professionalment, l'any 1926 va ser nomenat inspector de Serveis Culturals de la Diputació de Girona i fins el mes de febrer de 1939 va ocupar diferents càrrecs, primer a la Diputació de Girona i posteriorment a la Generalitat de Catalunya dins la Comissaria Delegada de Girona i a partir de febrer de 1938, a la Conselleria de Cultura de Barcelona.
L'interés de Subias per la fotografia és fruit de la dedicació a la catalogació de monuments, que el va portar a recórrer la província captant nous documents fotogràfics per incorporar a l'inventari.
Els anys de la República, i vinculat a la Comissaria Delegada de la Generalitat a Girona, va promoure la restauració del monestir de Sant Pere de Roda i de la canònica de Vilabertran i va continuar amb el Catàleg Monumental, que es va associar al que tenia encarregat l'Institut d'Estudis Catalans.
Durant la Guerra Civil, primer a Girona i després d'una curta estada a Barcelona, des del Mas Can Descals de Darnius i com a delegat del cap de la Secció de Museus del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya, va ser responsable de la salvaguarda de les grans col·leccions d'art del patrimoni català i, acabada la guerra, de la seva recuperació. Va formar part de la Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic, creada el 22 de juliol de 1936 per iniciativa dels comitès antifeixistes, i va intervenir directament en la protecció de diversos monuments de la província, i recollint objectes de gran valor artístic que eren concentrats a la Catedral de Girona i al Palau Episcopal. També fou l'encarregat d'organitzar l'anomenat museu medieval a les sales capitulars.
L'any 1947 va entrar com a professor interí a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i l'any 1956 va ser nomenat catedràtic numerari de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Va col·laborar en diferents editorials i revistes, va publicar una vintena de llibres, d'entre els quals destaca El monestir de Sant Pere de Roda (en català i edició de bibliòfil, Ed. Ariel , 1948); El arte popular en España (1948); Un siglo olvidado de pintura catalana, 1750-1850, (1951); Guía del arte español (1953); El arte, sus manifestaciones desde la prehistoria hasta nuestros días, (1955), o la Historia de la pintura hispánica. De la prehistoria a Goya (1962)
Va morir a Barcelona el 22 de març de 1984.