Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Puig Olivé, Lluís Maria de
Bàscara, 1945 - Girona, 2012. Professor universitari, historiador i polític.
Va cursar la carrera d'Història a l'Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar l'any 1975. Entre 1975 i 1977 viatjà a París, on va iniciar els seus estudis de doctorat a la EPHE de la Sorbona i va combinar-los amb la seva feina a Edicions Catalanes de París. Com a historiador, Lluís Maria de Puig es centrà en els estudis de l'època napoleònica seguint els passos de Carles Rahola, del qual publicà la biografia.
Paral·lelament a la seva carrera de professor i historiador, Lluís Maria de Puig va militar a Convergència Socialista i va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Catalunya. L'any 1977 fou nomenat secretari del PSC de les comarques de Girona i dos anys més tard, el 1979, va ser elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona, càrrec que ocupà durant 32 anys, ja que fou reelegit en 6 ocasions més fins el 2004, any en què fou escollit senador fins a 2011. L'any 2001 es va fer càrrec de la Presidència de la Fundació Ernest Lluch i participà en altres fundacions vinculades al PSC com Eurem o l'Institut Alexandre Cirici.
L'acció política de Lluís Maria de Puig no es va reduir a l'àmbit espanyol, de 1983 a 2011 fou designat membre de l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa (PACE). En aquesta institució va ocupar diferents càrrecs; la seva tasca es va centrar, sobretot, en la defensa de les minories a Europa i de les seves llengües. Gràcies a la vindicació de la minoria aromanesa, l'any 1998 el nomenaren Doctor Honoris Causa per la universitat de Constança. La seva experiència en el Consell d'Europa va facilitar-li que fos nomenat membre de la Unió Europea Occidental (UEO), de la qual en fou president de l'Assemblea de l'any 1997 al 2000.