Joaquim Nadal i Farreras (Girona 1948). Historiador i polític.
Es llicencià (1969) i es doctorà (1975) en Història a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la Universitat de Liverpool (1970-1972) i al Col·legi Universitari de Girona (on fou director en funcions, 1978-1979) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972), on va exercir de professor adjunt des del 1978. L'any 1987 obtingué la càtedra d'història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'any 1979 fou escollit alcalde de Girona per les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i fou president de la Federació de Municipis de Catalunya entre 1981 i 1995. Exercí com a alcalde fins l'any 2002, quan renuncià a l'alcaldia, en la qual fou succeït per Anna Pagans.
Diputat al Parlament de Catalunya des del 1984, en les eleccions autonòmiques del novembre del 1995 es presentà com a candidat a la presidència de la Generalitat, en les llistes del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Fou nomenat president del Grup Socialista al Parlament, mesos abans del 8è congrés del PSC, celebrat al novembre del 1996.
En el govern tripartit PSC-ERC-ICV sorgit arran de les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 2003 fou nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del govern. Arran de la remodelació de l'executiu duta a terme pel president de la Generalitat Pasqual Maragall i Mira el mes de maig de 2006, incorporà a aquests càrrecs el de Conseller de Presidència. Després de la reedició de la coalició de govern PSC-ERC-ICV sorgida de les eleccions al Parlament de Catalunya al novembre de 2006, fou designat conseller de Política Territorial i Obres Públiques pel president Josep Montilla, càrrec que ostentaria durant tota la legislatura (2006-2010). Després de les eleccions del 2010 al Parlament, fou designat president del grup parlamentari socialista i cap de l'oposició, càrrec que ostentà fins al 2012, quan deixà de ser diputat. L'any 2015 va deixar la militància al PSC.
El 2013 es va reincorporar com a docent a la Universitat de Girona i fou designat director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), càrrecs que ocupà fins el 2018 i 2022 respectivament. El 2019 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Perpinyà. Des de l'octubre de 2022 forma part del govern de la Generalitat presidit per Pere Aragonès com a conseller de Recerca i Universitats.