Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Jutjat de Pau de Girona
1835 - 1939.
Òrgan judicial la jurisdicció del qual s'estenia al terme municipal de Girona. El precedent més important del Jutjat de Pau de Girona és l'establiment per part del Reial Decret de 26 de setembre de 1835, de que a cada poble l'alcalde i els tinents d'alcalde havien d'exercir de jutges de pau o de conciliadors. El Jutjat de Girona es devia crear amb el Reial Decret de 22 d'octubre de 1855, que els creava i organitzava i disposava que hi haguessin jutges de pau i suplents en tots els pobles amb ajuntament, amb igual nombre els alcaldes i tinents alcaldes. Després, la Llei Provisional sobre Organització del Poder Judicial de 1870 va establir també que a cada terme municipal hi hagués un o més jutges municipals, alhora que va definir-ne les atribucions en matèria civil i criminal; amb aquesta llei també s'encarregaren de portar el Registre Civil. La següent llei que va afectar a la justícia municipal fou la Llei de Justícia Municipal de 5 d'agost de 1907, que va crear dos tipus d'òrgans per la jurisdicció municipal: el Jutjat Municipal i el Tribunal Municipal. Tanmateix, amb el Reial Decret de 30 d'octubre de 1923 se suprimiren els tribunals municipals, passant les seves funcions als jutjats municipals, els quals es van mantenir fins a la Llei de reforma de la Justícia Municipal de 19 de juliol de 1944. Aquesta Llei establí que hi haguessin tres òrgans que actuaven en l'àmbit municipal: el jutjat municipal, els jutjats comarcals i els jutjats de pau. La Llei Orgànica de la Justícia de 1974 va unificar els jutjats municipals i comarcals sota la denominació genèrica de jutjats de districte.