Girona 1883 - Barcelona 1960. Advocat, escriptor i periodista. Fill d'Emili Grahit. Secretari de la Comissió Provincial de Monuments de Barcelona. Membre corresponent de l'Acadèmia de la Història. Col·laborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona i altres publicacions comarcals i musicals, com la revista Scherzando (1906-1935). Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes (1910), Recull sardanístic (1916), Errors populars (1922), Les campanes de Girona (1926), Una consueta de la catedral de Girona (1947), La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956).