1883 - 1969.
L'obra de construcció del carrilet Olot-Girona va ser lenta i problemàtica. El 1883 Domènec Puigoriol va obtenir la concessió per a la construcció del tren. Després de diverses pròrrogues la va transferir a una companyia anglesa: The Olot and Gerona Railway Company Limited, que el 1891 va donar un nou impuls a les obres iniciades. Tot i els conflictes d'aquesta companyia amb el constructor, Gerard Rodés, es van anar inaugurant trams de via. Posteriorment, la companyia Ferrocarril Económico de Olot a Gerona es feu càrrec del projecte. El primer tram fou inaugurat el 13 de novembre de 1895. La constitució de la Compañía de Ferrocarril de Olot a Gerona el 1909, va donar una nova empenta a les obres; però, finalment, va cedir l'acabament del projecte a la Sociedad de Fomentos de Obras y Construcciones. Finalment, el 14 de novembre de 1911 s'inaugurà la línia completa fins a Olot. Un comitè obrer es va fer càrrec de l'explotació després del juliol de 1936 i a l'agost la Generalitat va intervenir l'empresa. Al final de la guerra civil espanyola, amb la retirada dels republicans, la línia ferroviària va patir els efectes de les bombes. El 1940 el trajecte es va reconstruir. Sense l'ajuda de l'estat, el 1963 es va lliurar l'explotació a la companyia Explotación de Ferrocarriles por el Estado, més tard F.E.V.E. (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha). El traçat de la línia aprofità els camins naturals. El recorregut, de 54,8 quilòmetres, tenia 10 estacions, 12 baixadors, una vuitantena de ponts i passos i dos túnels, a causa de l'orografia canviant i accidentada; es passava de 75,2 metres d'altitud a 440. Les estacions eren construïdes a mesura que es posaven en funcionament els diferents trams. Les més importants foren les de Girona i Olot. Algunes estacions han estat rehabilitades, d'altres abandonades, i la línia ha estat reaprofitada com a carril bici.