Tècnica fotogràfica

• 
  La fotografia presenta una notable varietat de morfologies, formats i muntatges que responen a les diferents tècniques fotogràfiques. Expliquem a continuació les característiques generals dels components materials de la fotografia a partir de 4 categories (imatge única, negatius, positius i color) i amb alguns enllaços a les imatges dels nostres fons per a exemplificar-ho.
  
  
  
  Imatge única Daguerreotip / Ambrotip / Ferrotip Es tracta de positius directes de càmera, aquells que no compten amb una matriu per al posterior copiat i que podem concretar principalment en els procediments del daguerreotip, l'ambrotip i del ferrotip. L'anàlisi físic ens revela unes morfologies molt diferents pel que fa a l'estructura bàsica, ja que el primer es realitza sobre una placa de coure i plata, mentre que els altres corresponen a la tècnica del col.lodió. Però tenen una característica comuna, la de formar part d'encapsulacions o marcs (els ferrotips bastant menys) que ressalten la seva unicitat.
  
  Negatius Cal·lotip / Gelatinobromur La varietat de negatius és molt important. Ens trobem amb suports transparents, com el vidre i el plàstic (nitrats, acetats i polièster), i uns altres de semitransparent, com el paper encerat; amb l'absència d'emulsió (cal·lotips) o amb presència d'ella (albúmina, col·lodió, gelatina, etc.); i amb imatge final formada per diferents components de plata (iodur de plata, bromur de plata, clorur de plata, etc.). Per la seva rellevància històrica podríem citar el cal.lotip, per ser el primer procediment negatiu, el col·lodió humit, per ser el negatiu del segle XIX (almenys fins a 1880) i el gelatinobromur, el negatiu propi de la instantània i que ha dominat el mercat fins als nostres dies.
  
  Positius Albúmines / Aristotips / Cianotips / Gelatina DOP Els positius presenten encara més varietat. El suport predominant és el paper, seguit del plàstic, encara que podem trobar-nos amb qualsevol tipus de suport: metalls, teles, ceràmiques, etc.; pot existir una emulsió on sostinguin les sals de plata (albúmina, col·lodió, gelatina) o potser la imatge es trobi directament sobre les fibres de paper (papers a la sal, cianotips, platinotips); la imatge final pot ser feta per sals fèrriques (cianotips), pigment (carbó), platí o pal·ladi (platinotip) o també, el més comú, en sals de plata (còpies a l'albúmina, aristotips i còpies de revelat); entre el paper i l'emulsió pot existir una capa addicional per donar opacitat a les fibres del paper (barita o polièster); les còpies poden ser produïdes per ennegriment directe, POP (còpies a l'albúmina, aristotips, etc.) o partir del revelat (gelatina DOP); pot existir un virat al seleni, l'or, etc.; en alguns casos es troben sobre un suport secundari de cartró (còpies a l'albúmina i aristotips).
  
  Color Autocrom / Revelat cromogènic La fotografia en color té una presència important sobretot a partir dels anys 70. El color original, la placa autocroma dels germans Lumière, era només per diapositiva. Amb el color modern, els procediments cromògens, s'aconseguirà el negatiu en color i també la còpia positiva. En el cas del color, hi ha una predominança dels procediments cromògens, en què els colors es produeixen durant el processat, encara que existeixen altres procediments com el blanqueig de tints (Cibachrome o Ilfochrome) o la difusió de tints (fotografia instantània). En tots els casos, és important saber que la imatge final no conté plata, sinó que es forma en base als tints o als pigments.