Novetats

Gran interès per descobrir la xarxa de defensa passiva a Girona durant la Guerra Civil

Més de trenta persones van fer participar el diumenge 2 de maig en el recorregut pels elements de defensa passiva (barricades, trinxeres i refugis) construïts a Girona durant la Guerra Civil (1936-39) una de les propostes d'itineraris per la ciutat del cicle Trepitja la Història que organitza el Museu d'Història de la Ciutat.

El grup el va conduir novament l'historiador Jaume Prat i Pons (Salt, 1965) i tots els i les assistents van poder reviure durant dues hores l'angoixa i la por que van representar els bombardejos aeris que va patir la ciutat. A més, la proposta tenia la voluntat d'intentar que la gent es submergís en la història i que pogués reviure de la manera més fidedigne possible l'angoixa i la por de les alarmes antiaèries, del soroll dels avions, del xiulet de les bombes caient sobre els seus caps i de les explosions i destrosses que aquestes van ocasionar a Girona. Per això, la iniciativa va començar amb un simulacre d'alarma antiaèria mentre Prat feia una explicació introductòria a la sala 13 del Museu dedicada a la Guerra Civil que ens va obligar a baixar ràpidament a la Carbonera, refugi oficial de l'Institut Provincial, antic ús de l'edifici, i va acabar amb la recreació, amb els llums tancats, d'un bombardeig dins el claustrofòbic refugi antiaeri del Jardí d'Infància, de moment l'únic accessible al públic i que, pròximament, acollirà un muntatge museogràfic sota el nom de Bombes sobre Girona comissariat pel mateix Prat i Jordi Pericot. El treball d'investigació que ambdós historiadors han portat a terme els ha permès redescobrir refugis repartits per la ciutat que havien quedat oblidats, destacant el de les Bernardes, al que van poder accedir setanta anys després d'haver estat tapiat, i el del Grup Escolar Carles Marx, de que no en queda cap rastre.