Durant la segona meitat del segle XIX, a Girona es van dur a terme algunes de les primeres aplicacions de les noves descobertes de l'era industrial. L'enginyer Narcís Xifrà va completar amb èxit, entre altres, les primeres proves d'enllumenat elèctric públic, de telegrafia i de telefonia efectuades a Catalunya. Per la seva banda, l'empresa La Gerundense posava en marxa l'any 1843, la primera fàbrica de paper continu.
El govern ha declarat la sardana element festiu patrimonial d'interès nacional i el Museu d'Història té una sala dedicada a la sardana imprescindible per entendre què és la cobla i com ha anat evolucionant l'ús i la producció d'instruments de vent a la Catalunya Vella durant els últims tres segles amb una col·lecció única d'instruments, on trobarem des de les xeremies de capella, en perfecte estat de conservació, els tibles arcaics i les primeres tenores, acabant amb l'obra de Turón, Catroi i els altres constructors històrics. La sala de la sardana no només ens mostra per quins estadis han passat els instruments de la cobla, també ens parla de com era i ha estat la música dels darrers tres segles al nord de Catalunya i dels lloc que ha ocupat a nivell social.
La forma de ballar en rotllana és, possiblement, la disposició coreogràfica més espontània i generalitzada, i es troba documentada des d'antic en les cultures més diverses i llunyanes. El mot sardana aparegué esmentat per primer cop en un document tot just a mitjan segle XVI, i fins fa uns cent cinquanta anys no es va conformar el ball que coneixem actualment i que identifica el poble català.
INFORMACIÓ RELACIONADA
© 2024 Ajuntament de Girona | horaris i tarifes | mapa del web | avís legal | contacte