Bombes sobre Girona [refugi antiaeri del Jardí de la Infància]
La defensa passiva a la Guerra Civil: barricades, trinxeres i refugis antiaeris. 1936 – 1939
Interior del refugi.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va representar un punt d'inflexió dins la història sobre nuclis de població de la reraguarda, el que es va denominar guerra total. Aquest va ser el motiu pel qual les ciutats i pobles de la reraguarda van articular la projecció i la construcció d'un tipus específic d'arquitectura bèl·lica: els refugis antiaeris. Es calcula que a les comarques catalanes se'n van construir més de 2.000 (uns 1.400 només a Barcelona) i Girona no va ser pas una excepció. La defensa passiva gironina es va anar perfilant durant els tres anys que va durar el conflicte bèl·lic amb la construcció i habilitació de barricades, trinxeres i refugis col·lectius, que es troben escampats per tota la ciutat.
El refugi del Jardí de la Infància va ser construït el 1938. Aquest refugi de nova planta, de tipus cel·lular i forma vagament ovalada, ocupa sota terra quasi el mateix espai físic que el jardí de la superfície. En total suma 584,67 m² construïts, 357,86 m² dels quals eren útils (passadís i escales inclosos) i permetien donar protecció a més de 600 persones. Per conferir-li més seguretat en cas d'un impacte directe, tota la superfície exterior es cobrí amb un túmul de terra de forma vagament piramidal d'uns dos metres d'alçada.