Novetats

Fons Santos Torroella: Antoni Tàpies

Un autoretrat molt bonic i màgic d'un dels grans artistes del segle XX

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923 –2012) és un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX. Membre del moviment d'avantguarda Dau al Set, va ser un dels principals representants de l'informalisme que va combinar tradició i innovació dins d'un marc abstracte, tot i que ple de simbolisme.

Va iniciar els seus tempteigs artístics, dibuixant de manera autodidacta, durant la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar. Va partir d'un figurativisme surrealista, amb influències de Miró i Klee, que van dotar la seva obra d'una iconografia i temàtica màgica, tal com veiem en aquest autoretrat en què es presenta com un mag envoltat d'elements procedents del seu imaginari simbòlic.

A partir dels anys cinquanta Tàpies va optar per l'informalisme matèric, abstracte, basat en l'ús de nous materials com ara la sorra, la pols de marbre i terres de colors, i també per les investigacions de noves tècniques com els esgrafiats, grattages i els collages. Destaca el sentit simbòlic que va donar a la matèria amb la finalitat d'aconseguir un espai pictòric nou, concebut com un lloc per pensar sobre l'aparença de la realitat.

A banda de la seva activitat artística, que no concebia deslligada de la realitat vital, Antoni Tàpies va mantenir sempre un ferm compromís moral cap als esdeveniments polítics i socials, amb obres que van adquirir un marcat caràcter de denúncia.

Autoretrat, 1947
Fotografia: Jordi Puig