Novetats

Fons Santos Torroella: Soledat Martínez

Una dona que va intentar fer-se un lloc en el món de l'art i que cal rescatar de l'oblit

Soledat Martínez García (Barcelona 1901 – 1996) va ser una dona entusiasta, activa, lliure, independent i compromesa amb les seves idees.

Va mantenir els primers contactes amb el món artístic a Barcelona i el 1923 es va instal·lar a París atreta per l'aura i la tradició artística i bohèmia de la ciutat. Allà, encuriosida pels diferents llenguatges creatius, es va formar a les acadèmies dels pintors Othon Friesz i André Lothe.

Quan va tornar a Barcelona, l'any 1930, va exposar regularment a les galeries. Compromesa amb les idees de la República, en finalitzar la Guerra Civil es va exiliar, primer a París i quasi immediatament després a Mèxic, on va continuar pintant i exposant fins al 1949, any en què va tornar a París.

Des del 1961 es va instal·lar a Barcelona, sense deixar, però, de viatjar i exposar sovint a França.

Va pintar temes clàssics, natures mortes, paisatges i retrats, amb un estil que parteix de la seva admiració per les propostes postimpressionistes i cézannianes carregades de color. Les seves obres es decantaren sempre cap a la simplificació formal, la captació de l'essencial i l'absència total d'angoixa i tristor.

Figura femenina, 1933
Fotografia: Jordi Puig


[enllaç a la càpsula digital]