Novetats

Una veu de l'exili

Un recull epistolar, testimoni excepcional, de primera mà, sobre les penalitats i les tensions de tot tipus que varen patir els refugiats republicans

Seguim recomanant-vos llibres, avui amb el darrer llibre de Salomó Marquès que recull les cartes del mestre Josep Vilalta a la seva esposa, Maria Florensa, escrites des de l'exili de França. Un document per no perdre la memòria.

L'exili del 1939, va ser el més gran de la història del nostre país. Entre el gener i febrer de 1939, 450.000 varen passar a França. El primer problema pels exiliats va ser el legal. El govern francès no els va reconèixer com a refugiats polítics, sinó com a emigrants, la majoria indocumentats. Sense papers el seu destí era ser internats en els camps de concentració amb unes condicions pèssimes.

Un 10 % dels mestres d'ensenyament públic catalans es van exiliar el 39. El matrimoni Vilalta- Florensa, n’és un exemple, ell confinat en els camps de concentració de St. Cebrià i Gurs, primer, i després en els camps de treball de Saint Médard-en-Jalles, Fourtou i Moux. I ella, primer en una residència a Lourdes, amb altres refugiats, i més tard, a Pau, a casa d'una mestra francesa.

Antoni Vilalta, durant el seu periple no deixarà d'escriure a la seva dona. Les cartes permeten conèixer la vida als camps: les gestions per sobreviure, per buscar companys, per sortir-ne i marxar cap a Amèrica, el tracte dels gendarmes i altres policies, les tensions entre els republicans mateixos, les notícies que arriben de l'Espanya franquista, l'alimentació, la sanitat, l'educació.


Farem la presentació el 26 de setembre (11h),en el MHG.