Novetats

Fons Santos Torroella: Manolo Hugué

Un dels grans escultors del segle XX

Manolo Hugué (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945) Va ser un dels grans escultors del segle XX. Va crear petites escultures d'un encant acollidor i intimista. Després d'un primer període de formació a Barcelona, es va traslladar a París el 1910, on es va interessar per l'escultura mesopotàmica, les avantguardes del moment i l'escultura de Rodin.

Res a la seva obra és improvisat; obres en equilibri entre el classicisme noucentista i la modernitat encarnada pels seus amics Picasso, Braque i Gris de l'època cubista, amb qui va coincidir a Ceret. Allà va desenvolupar un estil molt personal, clarament classicista, amb influències de l'estatuària gòtica, dels cànons grecs i de l'essència de les cultures arcaiques, aportant uns trets molt especials.

La representació de la dona és un tema recurrent en l'artista així com el món que l'envolta, el seu entorn immediat i quotidià. Manolo Hugué solia representar arquetips humans sans i equilibrats, de cànon hel·lènic, lleugerament rodonets i en els quals les corbes són fortament acusades.

Tot i que fou més conegut com a escultor, la seva activitat com a pintor fou molt diversa i important, intensificada en els moments que l'artritisme que patia li feia difícil de treballar el fang.

Noia, sense data
Fotografia: Jordi Puig

[enllaç a la càpsula digital]