5 d'octubre,
divendres |
|
- Aliança Obrera decreta una vaga general revolucionària contra el gir a la dreta de les institucions de l'Estat.
- S'assalta la seu del Partit Radical a la plaça Independència i esclaten alguns petards a la nit.
|
|
|
|
6 d'octubre,
dissabte |
|
- Seguiment total de la vaga general: tancament de comerços i aturada de serveis públics.
- 15:30 L'equip de govern de l'Ajuntament de Girona és destituït per ordre de Josep Puig i Pujades, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya, que nomena una Comissió Gestora que assumeix el govern municipal.
Francesc Tomàs i Martín, de la Lliga, és destituït com a alcalde.
Joaquim de Camps i Arboix, cap de minoria d'Esquerra a l'Ajuntament, és nomenat alcalde-gestor.
- 17:00 Els vaguistes es concentren a la plaça Independència.
- 21:00 Joaquim de Camps, des del balcó de l'Ajuntament, proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. S'hissa una bandera independentista.
Joaquim de Camps crida a defensar l'Estat Català.
Miquel Santaló, diputat a Corts, fa un parlament a petició de la gent concentrada a la plaça del Vi.
- 23:30 La ciutat és a les fosques. Pere Cerezo i els germans Emili i Enric Garcia Vigneux van a les centrals elèctriques de Pedret i el Molí per apagar l'enllumenat públic.
- L'exèrcit col·loca reflectors a la caserna d'artilleria i altres llocs estratègics per il·luminar-los.
- Josep Puig i Pujades, membres d'Acció Catalana i Esquerra Republicana i forces de la guàrdia d'assalt resisteixen a l'edifici de la Comissaria delegada, a la pujada de Sant Martí. Hi ha unes tres-centes persones.
- A l'Ajuntament un centenar de persones resisteixen i aixequen barricades.
- Altra gent es concentra al Centre d'Unió Republicana, al carrer del Carme.
|
|
|
|
7 d'octubre,
diumenge |
|
- 00:05 L'exèrcit, rebuda l'ordre del general Batet, surt al carrer per reprimir els resistents.
- La tropa assetja la Comissaria delegada. Allí, mentre llegeix el ban de declaració de l'estat de guerra, el comandant Rafael Domínguez Otero rep diversos trets i mor.
- L'exèrcit col·loca diverses metralladores als teulats d'edificis veïns. Al llarg de la nit hi ha diversos enfrontaments armats.
- Els tirotejos també provoquen la mort de Josep Alabau, militant d'Aliança Obrera, que defensava la Comissaria.
- Al llarg de la nit algun dels resistents abandonen l'edifici de la Comissaria delegada.
- El Centre d'Unió Republicana és assetjat per una companyia d'artilleria.
- Durant la nit Expedit Durant i Iu Bohigas recorren diversos pobles (Bescanó, Bonmatí i Anglès) per reunir voluntaris i concentrar-los al centre a les 5 del matí, però la crida té poc efecte.
- 06:30 Josep Puig Pujades es rendeix i s'entrega als militars, que ocupen i detenen els resistents que hi troben. Aquests són detinguts i traslladats a la presó o a les casernes militars com a presoners de guerra.
- 07:30 L'exèrcit pren el carrer per reprimir tot moviment de protesta. Hi ha desplegats uns 3.000 soldats d'un regiment d'artilleria i tres batallons d'infanteria de muntanya.
Una noia resident a la plaça de l'Oli, Àngels Frigola, és ferida per bales perdudes procedents dels darrers atacs a la Comissaria delegada.
- 10:00 El general Fernández Ampón destitueix Josep Puig Pujades, comissari delegat de la Generalitat, Amadeu Oliva, comissari d'ordre públic, i Joaquim de Camps i Arboix, alcalde gestor.
Els regidors de la Lliga són restituïts i Francesc Tomàs recupera l'alcaldia.
El tinent coronel d'infanteria Jesús Macià es fa càrrec de la Comissaria delegada.
Al matí, l'alcalde Tomàs tramet a la Comissaria un fusell trobat al pont de les Peixateries i la bandera d'Estat Català que el 6 fou hissada al balcó de l'Ajuntament i que es trobà als baixos de la Casa Consistorial.
- Registres de cases i detencions de membres de partits d'esquerres i sindicats.
- Clausura dels locals de partits d'esquerra i sindicats, com el Centre d'Unió Republicana.
- El carrer va recuperant la normalitat.
|
|
|
|
8 d'octubre,
dilluns |
|
- 11:00 Enterrament multitudinari del comandant Rafael Domínguez Otero, amb assistència de nombroses personalitats. Es tanquen comerços en senyal de dol. El dia 13 se li fa un funeral i se'n publica l'esquela a la premsa.
- Continuen els escorcolls i detencions. Els detinguts són posats a disposició del Jutjat militar que instrueix les diligències. Alguns detinguts són alliberats després de prestar declaració.
- Tot i la tranquil·litat, esclaten dos petards al pont del tren del carrer Figuerola, causant alguns desperfectes a la via i als tallers Sarasa.
|
|
|
|
9 d'octubre,
dimarts |
|
- Nomenament de tres jutges instructors: el comandant d'artilleria Bacquelaine, el comandant Insa i el capità d'infanteria Fernàndez Morejón.
|
|
|
|
12 d'octubre,
divendres |
|
- Miquel Santaló i Parvorell és detingut i traslladat al vaixell presó "Ciudad de Cadiz", al port de Barcelona.
- S'aixeca la censura a la premsa.
|
|
|
|
13 d'octubre,
dissabte |
|
- Pere Cerezo i Hernáez es lliura voluntàriament als militars a Bescanó, on havia romàs amagat des dels fets dels dies 6 i 7.
|
|
|
|
11 de novembre,
diumenge |
|
- Alguns presos del Palau de Justícia i de la presó, que estaven saturades, són traslladats a l'antiga fàbrica La Aurora, habilitada després d'algunes obres de reforma.
|
|
|
|
12 de novembre,
dilluns |
|
- El governador militar (de Catalunya) destitueix els regidors d'ERC de l'Ajuntament de Girona Josep Maria Dalmau i Casademont, Llorenç Busquets i Ventura, Miquel Sala i Salís i Josep Jové Avella.
|
|
|
|
15 de novembre,
dijous |
|
- Detenció dels regidors d'ERC de l'Ajuntament de Girona Josep Maria Dalmau i Casademont, Dàrius Rahola i Llorens, Llorenç Busquets i Ventura, Narcís Cornellà i Admetller, Pere Vila i Xifra, Miquel Sala i Salís i Josep Jové i Abella. Llevat de Josep Maria Dalmau, que per problemes de mobilitat resta en arrest domiciliari, són traslladats a la presó del castell de Sant Ferran de Figueres.
|
|
|
|
| 22 de febrer 1936 |
|
- La trentena de condemnats pels Fets d'octubre de 1934 que encara eren a la presó de Girona, són alliberats arran de l'amnistia decretada per Manuel Azaña, nou president de la República.
A les cinc de la tarda es fa un acte d'homenatge als alliberats al Centre d'Unió Republicana. Entre altres, s'agraeix les visites diàries als presos que feia Angelina Varderi.
|
