Què són?

Els Fets d'Octubre van ser un moviment insurreccional sorgit de la proclamació de l'Estat Català per part de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, el dia 6 d'octubre de 1934. La proclamació generà un ampli moviment de suport arreu de Catalunya que fou sufocat a partir d'aquella mateixa nit.

Per què van succeir?

La victòria dels partits conservadors a les eleccions generals de 19 de novembre de 1933 fou vista per molts sectors com una clara amenaça per als ideals republicans i democràtics. El Partit Radical, encapçalat per Alejandro Lerroux, i la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) de José Maria Gil Robles, van ser els vencedors dels comicis. Començava el que es coneix com el Bienni Negre.

El nou govern, de perfil clarament conservador, suposà la involució de l'autonomia per Catalunya. Així, l'abril de 1934, a petició de la Lliga Regionalista i amb el suport dels propietaris terratinents, el govern espanyol va suspendre la Llei de Contractes de Conreu que havia aprovat la Generalitat.

El detonant dels Fets fou el nomenament de tres ministres de la CEDA el dia 4 d'octubre. El descontentament de les esquerres i sindicats explotà amb la convocatòria d'una vaga general revolucionària indefinida el dia 5 arreu de l'Estat. A Catalunya, les protestes de l'esquerra independentista se sumaren a les del moviment obrer. A Astúries es declarà una revolució proletària.

El desenvolupament dels fets

Davant l'acció del govern de Lerroux, el dissabte dia 6 d'octubre de 1934 Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Nombroses persones, organismes i governs locals de Catalunya secundaren la proclamació. Aquella mateixa nit, l'exèrcit, sota les ordres del general Batet, sortí al carrer per aturar la rebel·lió.

La repressió dels moviments de protesta s'inicià tot seguit. Es van detenir els membres del govern de la Generalitat, així com nombrosos càrrecs públics i persones vinculades a partits d'esquerres i sindicalistes. S'estima que hi hagueren unes 5.000 detencions. La revolta obrera que havia esclatat a Astúries també fou durament reprimida.

Quines foren les conseqüències?

Els fets d'octubre de 1934 comportaren la suspensió de l'autonomia, l'aplicació de censura militar a la premsa i la repressió dels moviment socials. Molts dels presos foren processats en consells de guerra, alguns condemnats a cadena perpètua com Lluís Companys i altres membres del govern català.

El febrer de 1936 aquests presos polítics foren amnistiats pel nou president de la República, Manuel Azaña.

Per saber-ne més:

• Xavier Carmaniu, Miquel Santaló Parvorell, republicà total. Girona, 2022
• Pere Cornella, "La Segona República a Girona (1931-1936)". Dins Segona República i Guerra Civil a Girona (1931-1939). Conferències a l'Arxiu Municipal. Girona, 2006, p. 43-62
• Jordi Galí, Alcaldes de Girona, 1931-1939. Girona, 2016
• Josep Maymí. La Girona convulsa. Entre la il·lusió i el desencís (1932-1939). Girona, 2004