El 6 d'octubre de 1934 Miquel Santaló, en aquells moments diputat d'Esquerra Republicana per Girona a les Corts generals, es trobava accidentalment a Girona perquè pocs dies abans havia mort la seva mare. Aquell dia, després que Joaquim de Camps proclamés l'Estat Català, adreçà un discurs des del balcó de l'Ajuntament a les persones concentrades a la plaça de la República (avui plaça del Vi).

Fou detingut fins el 15 d'octubre, a casa seva, a la ronda Ferran Puig. Fou conduït, juntament amb els membres del govern de la Generalitat, al vaixell presó «Ciudad de Cadiz» i, més tard a l' «Uruguay», ambdós amarrats al port de Barcelona. Fou jutjat en consell de guerra i absolt el 25 de gener de 1935. Exercí la seva defensa el banyolí Eusebi Isern i Dalmau, advocat i periodista.

El fons Miquel Santaló-Adelina Cortina conserva 35 cartes que Miquel Santaló adreçà, des dels vaixells presó, a la seva dona, Adelina Cortina i Benages, i als seus fills, Adelina, Joana i Miquel entre el 16 d'octubre de 1934 i el 10 de gener de 1935.

Les cartes tenen un clar component personal, adreçant paraules encoratjadores i recomanacions a la seva dona i fills, demanant alguns objectes que li facin més confortable l'estada, donant indicacions sobre les visites, però deixant anar petits comentaris sobre la situació política.