Recursos

• Què eren les ajudes per a dotar donzelles?
• Per què es creaven?
• Des de i fins quan es donen les ajudes a Girona?
• Com s'efectuava el sorteig?
• Es donaven altres ajudes per a dotar donzelles?
• En vols saber més?

Què eren les ajudes per a dotar donzelles?

Les ajudes al maridatge de donzelles o per al dot de noies eren obres de caritat que tenien com objectiu pagar dots a noies sense o amb pocs recursos materials per tal que es poguessin casar. Ja en època medieval era freqüent que persones individuals deixessin diners per aquesta causa.

A Girona, com en altres llocs, fou el mateix govern municipal qui va crear una ajuda per a dotar donzelles. Es va establir que cada any se seleccionarien dotze noies pobres de la ciutat entre les quals se sortejaria un dot de 50 lliures que se'ls pagaria en el moment de casar-se.

El dot era l'aportació econòmica que feia la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni. A Catalunya el Parlament abolí el dot obligatori el 1984.

Per què es creaven?

En el passat es considerava que el paper social de les dones se centrava en la seva faceta com a mullers i mares i, per això, era essencial que es casessin. Les expectatives d'un bon matrimoni sempre depenien del dot que la dona podia aportar-hi.

És en aquesta societat profundament religiosa i patriarcal on apareixen, com un dels mecanismes per fer front a la vulnerabilitat de les noies orfes o de famílies pobres, les ajudes al maridatge de donzelles.

Fins als inicis de l'època contemporània, l'atenció als col·lectius més vulnerables de la societat es va articular principalment a través de la caritat i la beneficència, a partir d'institucions que pretenien pal·liar les necessitats materials i espirituals de les persones i, alhora, assegurar la moralitat i l'ordre social.

Des de i fins quan es donen les ajudes a Girona?

El 7 de febrer de 1660 el govern municipal va establir un sorteig anual d'un dot de 50 lliures per a les noies pobres de la ciutat. L'origen d'aquesta decisió estava en la prohibició decretada el 1641 pels jurats de la ciutat (actuals regidors) de celebrar el Carnestoltes i així evitar els escàndols i excessos que comportaven els balls de màscares i disfresses. La mesura formava part del vot que havia fet la ciutat per congraciar-se amb Déu i assegurar-se la seva protecció davant les amenaces de la Guerra dels Segadors.

Però el vet va ser poc respectat i es va convertir en motiu de discòrdies i tensions. Per aquest motiu el 1660 es va decidir, amb el consentiment de les autoritats eclesiàstiques, que a canvi que es pogués celebrar el Carnestoltes la ciutat oferiria vuit misses diàries a la capella de Sant Miquel, a l'edifici consistorial, durant els tres dies de festa, es faria dejuni la vigília del 2 de febrer i, a més, cada any sortejaria un dot per ajudar a maridar les donzelles pobres.

Aquest sorteig anual es va mantenir de forma quasi ininterrompuda durant dos-cents anys, fins el 1869. És té constància però que no es va celebrar entre 1716 i 1721, atesa la reorganització del govern municipal després del Decret de Nova Planta, i entre 1810 i 1814, durant l'ocupació francesa de la ciutat.

Com s'efectuava el sorteig?

El mateix 1660 es va ordenar la recaptació de 1.000 lliures entre la població de Girona que s'invertirien en crèdits per tal que les rendes derivades financessin els posteriors pagaments de dots.

També es van establir els mecanismes del sorteig i les condicions de les noies que podrien rebre l'ajuda. Cada any els quatre jurats de la ciutat haurien de nomenar, cadascun d'ells, tres noies pobres de la ciutat, una per cadascun dels tres barris amb què es dividia (Barri I, Barri II i Barri III). Havien de ser noies nascudes a Girona, o a l'Hospital de Santa Caterina, el carrer de Pedret o Pont Major, ser pobres, tenir un mínim de catorze anys i, a més, ser de bon nom, vida i fama i filles de pares honrats, també de bon nom, vida i fama.

El dia de Cap d'Any, o de Ninou, quan també s'escollien els càrrecs municipals, el nom d'aquestes dotze noies era introduït en una bossa teixida per aquesta fi, de la qual, per atzar, un infant extreia el nom de la premiada. Aquesta bossa encara avui es conserva, és un petit sac de roba de color beix, de 26,5 x 19 cm on se li va cosir una etiqueta en pergamí on diu “Bossa de les 12 donzelle”s.

Amb el temps els regidors van substituir els jurats a l'hora de nomenar les noies participants al sorteig i es va augmentar la dotació de l'ajuda de 50 a 100 lliures.

Es donaven altres ajudes per a dotar donzelles?

Hi va haver anys però en què es van celebrar sorteigs extraordinaris, no sempre convocats directament pel govern municipal. Aquestes convocatòries especials solien respondre a la celebració d'esdeveniments puntuals: el 1771 es va voler celebrar el naixement del fill del rei Carles IV, el 1836 el sorteig fou una manera d'homenatjar la reina Isabel II, el 1846 es va festejar el casament de la reina i el 1862 l'arribada del ferrocarril a Girona, per assenyalar els més destacats.

En vols saber més?

• R. Alberch. “La rifa per a maridar donzelles”. Revista de Girona , 126 (1988), p. 92-93.
• M. Borrell. “Caritat i assistència social a l'Antic Règim”. Annals de l'Institutd'’EStudis Gironins, 61 (2020), p. 15-48.
• Viquipèdia