Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions
Recursos
Aquesta entrevista a Alexandre Deulofeu va ser enregistrada per Josep Maria Benejam Bohigas, Sebastià Delclòs Sunyer "Pitruc" i Jordi Pla l'any 1975 en una cinta de casset. En ella podem sentir la veu del filòsof de la història i polític figuerenc tractar alguns dels temes cabdals del seu pensament com el de la Matemàtica de la Història o el de l'origen català de l'art romànic.
Al principi de l'entrevista, Alexandre Deulofeu parla de la seva recent arribada d'un viatge a Veneçuela, fet que ens permet datar el document. El mes de març de 1975 Alexandre Deulofeu acabava d'arribar de Veneçuela, on havia estat convidat pel general José Víctor Fernández Bolívar -gran admirador de la Matemàtica de la Història- a oferir una sèrie de conferències al Centre Català de Caracas i altres indrets del país. Alexandre Deulofeu relata aquest episodi a l'entrevista que li fa Miquel Gil Bonancia per al diari Los Sitios, publicada el 8 de març de 1975, de la qual se'n conserven també les fotografies.
Per aquestes mateixes dates apareix el primer volum de les seves memòries, publicat per l'Editorial Emporitana amb el títol Memòries de la revolució, de la guerra i de l'exili, fet que reforça l'atenció cap a la seva persona que per part dels mitjans.
En aquest context, el mes de juliol de 1975 la revista Presència li publica una entrevista realitzada per Jordi Pla i Josep Bohigas. La coincidència en algunes de les respostes amb les del casset, ens fa pensar que podrien haver estat enregistrades amb poc temps de diferència. En qualsevol cas, l'entrevista de Presència conté alguns temes recollits a les memòries que no apareixen al document sonor, com per exemple l'etapa de Deulofeu com a alcalde de Figueres durant la guerra civil o la seva vida a l'exili, de la qual, al document sonor, només comenta breument que durant els quatre anys que va viure a Montpeller va poder documentar-se a les biblioteques i va poder veure les esglésies romàniques mentre recorria els pobles de França fent de músic professional.
La Matemàtica de la Història
A la primera cara del casset, Deulofeu explica algunes de les seves teories recollides a La Matemàtica de la Història com el fet que la propera potència europea serà Alemanya, que exercirà un poder no militar sinó econòmic, i afavorirà la creació d'un imperi europeu de caire federal. També parla de l'expansió del nou imperi xinès i de la seva força imparable o de l'entrada en decadència dels vells imperis francès, anglès i espanyol.
Pel que fa al nostre país, pronostica que "Catalunya serà un agent d'excepció dins de la Matemàtica de la Història", ja que "Catalunya és la mare de la cultura europea". Deulofeu fonamenta aquesta teoria en l'origen català de la cultura romànic-gòtica europea. També situa la desaparició definitiva de l'imperi espanyol a la nostra dècada, moment en què les nacions sotmeses a l'imperi s'alliberaran. Deulofeu situa l'origen de l'imperi espanyol en el regnat dels Reis Catòlics, l'any 1479, per la qual cosa, com que els cicles dels imperis duren aproximadament 550 anys, el final de l'imperi espanyol es situaria al voltant del 2029. Per a Deulofeu, és de "beneits" anar en contra d'aquest determinisme històric, per la qual cosa els dirigents polítics haurien de deixar d'aferrar-se al passat i facilitar les coses perquè fets que són inevitables succeeixin de manera pacífica. Per a Deulofeu, la virtut de la matemàtica de la història és que si ja se sap quins són els que han de perdre, és millor acceptar-ho de forma pacífica que rebel·lar-se violentament contra el que és inevitable. Deulofeu creia que així el seu model històric afavoriria la pau mundial.
És conegut el fet que moltes de les prediccions d'Alexandre Deulofeu basades en el seu model teòric de la Matemàtica de la Història s'han acabat complint, com la dissolució de la Unió Soviètica o la de l'antiga Iugoslàvia. Pel que fa a d'altres, com el col·lapse que han de viure els Estats Units, encara haurem d'esperar uns anys per confirmar-ho.
A l'altra cara del casset, Deulofeu parla de l'origen català-rossellonès de l'art romànic, i de com arriba a aquesta certesa a partir de diversos viatges realitzats per la Llombardia, França i el nord d'Espanya.