Rahel (S. XI)

El 1040, la jueva Rahel es va vendre, en nom propi, una terra de vinya que havia heretat dels seus pares, situada fora muralles, a prop de l'abadia de Sant Daniel. Ella va signar personalment, en hebreu, el document de venda de la terra a Elies, cristià. Sembla que Rahel sabia escriure, fet que no era gens comú en aquella època, i això li va permetre poder signar de la seva pròpia mà el document de venda. Però el més important és que Rahel actuava amb entitat i identitat pròpia i individual, i no li calia cap referència masculina per fer una transacció legal i legalitzada d'una seva propietat. La seva és la primera signatura en hebreu documentada a la ciutat.

Azriel de Girona (S. XII)

Cabalista i filòsof. Membre molt conegut del cercle cabalístic de Girona, deixeble directe d'Isaac el Cec i mestre de Mossé ben Nahman. Coneixedor de diverses llengües. D'entre la gran quantitat dels seus escrits destaca Xa'ar ha-xo'el una exposició intel·ligible de la teoria de les deu sefirot en forma de preguntes i respostes seguint les regles de la lògica, com a iniciació per als principiants. Altres escrits: Comentari al Séfer Yetsirà o Llibre de la Creació, Comentari a les aggadot del Talmud i Comentari a la litúrgia quotidiana. D'aquesta última en podem destacar, com a curiositat, que conté nombrosos termes catalans escrits en lletres hebrees.

Meixul·lam ben Selomó de Piera (S. XIII)

Cabalista, poeta i filòsof. També anomenat En Vides de Girona. Amic de Mossé ben Nahman i Azriel de Girona, amb els quals va ser un dels líders de la comunitat jueva de la Girona del s. XIII. Va formar part del cercle de cabalistes de la ciutat. Va recórrer a la poesia per expressar les seves idees filosòfiques, en contra de la filosofia de Maimònides. Escrigué dos poemes dedicats a Mossé ben Nahman, a qui considerava un gran savi i un gran mestre.

Mossé ben Nahman (S. XIII)

Filòsof, cabalista, talmudista, poeta, metge i rabí, és la figura més important i destacada del judaisme a la península ibèrica al s. XIII, i la més gran autoritat talmúdica de la seva generació. Conegut pels contemporanis com el Mestre de Girona, o com Ramban; en l'actualitat, se'l coneix com Nahmànides i també com Bonastruc ça Porta.

Va néixer a Girona el 1194, i morí a Terra Santa el 1270. Va ser rabí de Girona i el líder espiritual i la ment més sàvia de tot el judaisme català. Va ser el membre més il·lustre i prestigiós del cercle cabalista de la ciutat. El 1263 , cridat per Jaume I, amb qui l'unia l'amistat personal, va defensar els postulats judaics en la Disputa de Barcelona contra Pau Crestià, un convers confessor del rei. Poc després va partir voluntàriament cap a Jerusalem per tal de complir el precepte talmúdic de "morir en el si de la mare". El 1270, a la ciutat de d'Acre, va fer un sermó de cap d'Any que encara es llegeix en algunes sinagogues d'arreu del món.

Poc abans de morir va escriure unes cartes als seus fills, que eren a Girona. En elles hi podem veure l'enyorança de la seva família i de la ciutat de Girona. Els anys 70 del s. XX es va trobar a prop d'Acre el seu segell personal, de bronze, amb la inscripció: "Mossé fill de rabí Nahman, el gironí, tingues coratge!". Se'n pot veure una copia al Museu d'Història dels Jueus.

D'entre les seves obres destaquen per la seva excel·lència el Comentari a la Torà, el Torat ha-Adam, diferents tractats talmúdics, monografies sobre temes de dret jueu i poemes de contingut críptic i profund.

Astruc, Mossé i Jucef Ravaya (S. XIII)

Membres d'una de les famílies jueves més poderoses de la història de Girona, varen exercir alts càrrecs en l'administració reial i local a les darreries del segle XIII. Varen ser molt poderosos tant dins de la comunitat jueva com en l'administració general del regne. El pare, Astruc Ravaya, va ser batlle reial de Girona; havia succeït en el càrrec al seu fill Jucef Ravaya. L'altre fill, Mossé Ravaya, va ser batlle general de Catalunya, i com a tal va signar la Carta de Població de Palamós, en nom del mateix rei, a finals del s. XIII.

Bonafilla (S. XIII)

Filla de la família Ravaya, una de les més importants i poderoses de la comunitat jueva de Girona al s. XIII. Era una dona de negocis que tancava vendes i exercia el préstec de diners amb interès, en el seu propi nom i risc. L'abril de 1288 va ser denunciada al tribunal eclesiàstic per un cristià de La Bisbal, que l'acusava d'estafa. Jutjada pel bisbe de Girona, aquest li va commutar la pena després de pagar una fiança de 260 sous de moneda de Barcelona.

Jacob ben David Bonjorn (S. XIV)

Científic i metge. Fill d'Ester Caravida i David Bonjorn de Barri. Metge i astrònom de la cort de Pere el Cerimoniós. Autor de les taules astronòmiques de Pere el Cerimoniós, calculades per encàrrec del rei, per a l'any 1361. Va viure a Girona i Perpinyà.

Ester (S. XIV)

Filla d'Astruc Caravida, jueu poderós i de llinatge il·lustre, i de Bonadona. Els pares li van arranjar un matrimoni amb David Bonjorn de Barri. Durant el seu matrimoni va viure a Perpinyà. Sembla ser que el seu espòs era un personatge irascible i que la tractava prou malament perquè ella li demanés amb insistència el divorci. Però l'astrònom reial no li concedia el document de repudi ni el retorn de dot. Per aconseguir alliberar-se del marit i recuperar els béns patrimonials i familiars, Ester va fer desaparèixer els llibres i els estris de l'estudi del seu espòs. D'aquesta manera va provocar que aquell la repudiés, ja que el divorci només el podia sol·licitar i concedir l'espòs. Després va tornar a Girona i encara durant força temps va haver de lluitar per recuperar el seu dot, que el marit es negava a retornar. Per això va nomenar un procurador que la representés . Al final, sembla que aconseguí el retorn íntegre dels béns que havia aportat al matrimoni.

Nissim ben Rovèn Girondi (S. XIV)

Talmudista, metge, jurista i rabí (líder espiritual) de la comunitat de Saragossa al s. XIV. Procedent d'una família cordovesa, va néixer i es va formar a Girona, encara que va viure quasi tota la vida a Barcelona, on va ser mestre i dirigent espiritual i va dirigir l'escola talmúdica encetada pel gran rabí Salomó ben Adret, deixeble de Nahmànides. Va destacar pel seu posicionament racionalista i contrari als corrents místics de la càbala. Va escriure un comentari a les Halacot d'Itsaq al-Fasi, sermons i un cos molt important de Responsa utilitzat com a eina de consulta a moltes comunitats d'arreu del món.

Blanca (S. XV)

Conversa, vídua del ciutadà també convers Bernat Falcó, de la família dels Falcó, un dels llinatges més poderosos de la comunitat jueva i judeoconversa de Girona als segles XIV i XV. Blanca va fer testament l'any 1437, davant d'un notari cristià. En el testament, res no indica la seva ascendència jueva, i es mostra com una devota cristiana i una dama de la burgesia gironina del seu temps. Però l'esment al seu fill David, jueu, i al llegat que li deixa en testament són la prova irrefutable del seu passat judaic. Era una dona força rica i poderosa, que va repartir l'herència entre els seus fills, tres nois (dos de conversos i un de jueu) i les seves filles, totes dues, converses i casades amb conversos de Perpinyà i de Castelló d'Empúries.

Astruc Abraham des Portal (S. XV)

Metge jueu, casat amb Na Bonadona, jueva de Girona, propietari d'una casa al call el 1492. A resultes del decret d'expulsió, es va vendre la propietat per 60 lliures i molt probablement va abandonar Girona amb la seva família a finals d'estiu d'aquell any fatídic. Era descendent d'una nissaga de metges jueus que es documenta en terres de Girona des dels anys vint del segle XIV (el primer documentat és Mossé Abraham des Portal, que va exercir la medicina a Girona i a Besalú el 1324) i que compta amb cinc generacions dedicades a les arts mèdiques.

Les restes d'una de les estances de la seva casa, possiblement habitatge familiar, han estat recentment descobertes al call de Girona i han pogut ser identificades amb precisió gràcies a la documentació conservada als arxius de la ciutat.

Astruc Abraham des Portal era nét o besnét del metge jueu Natan Mossé des Portal, i com ell, possiblement estava emparentat amb la important nissaga de metges de la família Nathan d'Arles. De l'avi se'n conserva l'inventari dels llibres que posseïa a la seva biblioteca particular el 1410. Entre els 127 títols, molts són relatius a medicina i a l'astronomia.