 |
 |
 |
 |
 |
Cementiri
Autoria desconeguda
Carretera de Sant Feliu de Guíxols
Promoguda per: Ajuntament de Girona i particulars
Fotografies
Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les:
Descripció
A Girona hi ha cinc cementiris municipals a banda de tots els sepulcres del cementiri parroquial de Pont Major, Campdorà, de les germanes de Sant Josep i els que es conserven a l'absis de la catedral.
Durant el segle xviii, ordres reials van prohibir l'enterrament en els nuclis urbans i així trencaven la tradició dels enterraments a l'interior i a l'exterior de les esglésies. Això va provocar un desplaçament dels cementiris fora dels nuclis poblats, ja fos per qüestions d'higiene com de saturació de les poblacions o per la secularització que estava vivint la societat. A moltes poblacions, aquest procés de canvi va ser molt lent, per les pressions que va exercir el poder eclesiàstic i altres sectors afins davant la possible pèrdua de control en la jurisdicció del cementiri.
Així doncs, a Girona, com a conseqüència d'aquesta disposició reial, es va inaugurar l'any 1829 el cementiri municipal de Vila-roja. Dels cinc cementiris municipals actuals, aquest va ser el més important i conté diferents representacions típiques de l'art funerari: creus, panteons, etc.
Cal tenir en compte que a partir d'aquest moment, la jerarquia social que regnava en els enterraments dins de les esglésies, on es buscava la proximitat a l'altar, es va extrapolar a les noves necròpolis, ja que aquesta jerarquia continuava subsistint. Així, els poders socials van encarregar grans monuments que perpetuessin la seva memòria. En moltes ocasions, encarregaven a artistes de primer ordre els seus sepulcres (a les comarques gironines hi ha exemples d'escultura funerària de gran vàlua artística als cementiris de Lloret de Mar o Olot).
El cementiri de Girona reprodueix la distribució d'una ciutat neoclàssica, amb passeigs, carrers, places, etc. A banda dels sepulcres i dels monuments commemoratius que s'hi troben, cal destacar les reformes que l'any 1919 va portar a terme l'arquitecte Rafael Masó, sobretot el mur que delimita amb l'exterior i els relleus que el decoren.
Malgrat que la reforma projectada per no es va poder portar a terme en tota la seva totalitat, els elements que es conserven remeten estilísticament a l'art bizantí i paleocristià, molt presents en la seva producció.
Així doncs, del cementiri de Vila-roja cal destacar el Panteó dels Bosch-Barrau-Figuerola (1883), el monument dedicat Als morts dels Setges (1909), la Creu en record de tots els morts de Girona (1753), el Monument a Ferrández Bellés (1889), el Monòlit als morts en defensa de la República (1981) o el Monòlit als caiguts de la Primera Divisió de Navarra (1945).
En el nou cementiri cal destacar la peça Die-mundi de l'artista saltenc Pep Admetlla.
© 2024 Ajuntament de Girona | contacte | bibliografia | annex | crèdits