Descripció
A la mateixa plaça central del cementiri on hi ha el panteó de la família Bosch s'hi troba una altra urna funerària que no conté cap despulla mortal. És el Mausoleu en record dels morts gironins de 1808 i 1809 que es va aixecar durant els actes commemoratius del primer centenari dels Setges. En aquella mateixa ocasió es va erigir a Girona un altre monument: el de la plaça de Calvet Rubalcaba, coneguda popularment com del Lleó. El 8 de novembre de 1909 la Junta del Cementiri va lliurar el mausoleu al sometent, en un acte solemne al qual va assistir el Marquès de Camps.
Presideix aquesta plaça central on hi ha les dues urnes esmentades i dues més de menys valor, la Creu en record de tots els morts de Girona. En realitat es tracta d'una creu de terme aprofitada. Havia estat, des del 1753, al començament del carrer de la Rutlla, on el camí antic de Salt se separava de l'antic camí de Barcelona. Era coneguda com La creu bonica o La creu dels gitanos. El 1852 es va traslladar al cementiri, amb un nou basament dissenyat per l'arquitecte municipal Martí Sureda, i va ser dedicada a la memòria de tots els morts de Girona.
Extret de Jaume Fabre, Guia d'escultures al carrer (itineraris a peu i amb cotxe). Girona: Ajuntament, 1991.
© 2024 Ajuntament de Girona | contacte | bibliografia | annex | crèdits