Història d'una recuperació

El Centre Bonastruc ça Porta ocupa l'indret que al segle XV contenia la sinagoga i els espais propis de la comunitat jueva de la ciutat. Després de l'expulsió dels últims jueus i jueves de Girona l'any 1492, l'edifici va romandre com a propietat privada fins la dècada dels 80 del segle XX, moment en què fou rehabilitat per a convertir-lo en l'actual nucli de la recuperació del llegat jueu de la ciutat.

Una història que s'inicia amb l'establiment de vint-i-cinc famílies jueves a la ciutat el 898 i que perdura fins al 1492, any del decret d'expulsió. Durant la seva permanència a Girona, aquella comunitat va ser part integrant de la societat gironina. Va desenvolupar un altíssim nivell cultural, comptant, del segle XI al segle XIII, amb l'escola de càbala més important de l'occident medieval. Va tenir un paper clau en el desenvolupament econòmic i comercial de la ciutat i avui té la seva continuïtat en la recuperació patrimonial i cultural del Call.

El projecte actual, a càrrec de l'equip d'arquitectes gironins BCR-arquitectes, ha passat per tres fases diferents. La primera va ser l'any 2000, amb la inauguració de les sales que contenen la magnífica col·lecció de làpides funeràries amb inscripcions hebrees, procedents del cementiri jueu de Girona, a Montjuïc, i propietat de la Generalitat de Catalunya. La segona va tenir lloc el 2003, amb la inauguració dels espais dedicats als calls i els seus edificis més emblemàtics, així com a les celebracions, la pràctica religiosa, la litúrgia o les festivitats, i a qüestions pròpies del ritual jueu. I la tercera ha estat l'any 2007, amb l'obertura al públic dels nous espais del Museu que estan dedicats a la brillant cultura jueva catalana i a les difícils relacions entre la comunitat jueva i la cristiana.

Accés al centre	Sala de les làpides	Sales d'exposició
Biblioteca	Pati	Pati interior
Apartaments de la UdG