Paco Torres Monsó ens ha deixat. Sabíem que la seva salut havia empitjorat. Quan aquest matí he vist que em trucava el seu bon amic Pep Admetlla, abans de despenjar el telèfon ja he temut la notícia. En els darrers temps he tingut el privilegi de poder acompanyar en Paco en alguns dels moments que l'han fet feliç, encara que alguns segurament massa tard. El seu norantè aniversari, la concessió del merescudíssim Premi Nacional de Cultura, l'exposició a la Casa Pastors o la inauguració de la seva darrera exposició, clausurada just cinc dies abans de la mort de l'artista, han estat ocasions en les quals hem pogut entendre la transcendència de tota una vida creativa.

Malgrat que ara tenim un gran sentiment de pèrdua sabem, i ens reconforta, que la seva presència serà viva per sempre a la ciutat. L'artista es queda entre nosaltres, al cor, als carrers i als museus de la Girona, en la nostra història. A la via pública el trobarem en cadascuna de les catorze escultures instal·lades en carrers, places i façanes d'edificis. De totes elles, tal com li vaig explicar a en Paco Torres Monsó, sento una clara predilecció per les "Lletres toves" de la plaça de l'Hospital, una peça que em fascina quan veig com la mainada hi juga i que és, per a mi, una de les icones més boniques de la nostra ciutat.

Torres Monsó ha estat una figura cabdal en l'evolució de l'escultura dels últims cinquanta anys i ha esdevingut un referent imprescindible de la història de l'art de Girona i de Catalunya. Al llarg de la seva vida ha fet moltes exposicions, ha estat present a nivell nacional i internacional, la seva obra és a col·leccions públiques i privades. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi el 1991, la distinció Athenea de l'Ajuntament de Girona per la seva aportació a la vida cultural i/o artística de la ciutat el 2002 i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 2013 com a reconeixement a la seva trajectòria artística. Una trajectòria d'art compromès, que la crítica i els historiadors de l'art sabran posar encara molt més en valor en els temps a venir.
Les seves exposicions han deixat petja en la nostra història de l'art i són emblemàtiques les que va realitzar a la Fundació Espais, a les Sales Municipals d'Exposició, als Museus d'història i d'Art de Girona i a la Casa de Cultura. La seva darrera exposició, "Drone", realitzada al Bòlit, Centre d'Art de Girona, que com he dit abans ha tancat les seves portes cinc dies abans de la mort de l'artista, ens ha deixat la satisfacció d'haver fet possible la darrera obra de l'artista i que ell hagi pogut gaudir d'un darrer contacte amb el seu públic.

Durant el 2012 i el 2013, amb motiu del seu norantè aniversari, diverses entitats li dediquen activitats i exposicions retrospectives conjuntes per homenatjar i potenciar la importància de la seva figura i obra tant en el context local com a l'exterior. Efectivament, la relació de Torres Monsó amb la ciutat ha estat esplèndida, còmplice i generosa. Ell ha estimat profundament Girona i s'ha reivindicat a sí mateix com artista gironí que adreça la seva obra al món.

Ens complau la bona relació que l'artista ha tingut amb Girona. Hem volgut donar-li tot el reconeixement que es mereixia i ens comprometem a seguir vindicant-lo com un dels principals artistes de l'escultura catalana i de l'art contemporani europeu.

Carles Puigdemont i Casamajó
Alcalde de Girona