La destrucció del patrimoni històric i artístic és tan vell com l'art d'edificar-lo. Des de temps immemorials, és una pràctica habitual i constant en aquells territoris conquerits i, fins i tot, en el propi país quan la història canvia de signe i vira a una banda o a una altra.

El patrimoni a casa nostra ja no es destrueix per la violència, sinó pel pas del temps, ja sigui pel desgast o l'oblit. És per això que les tasques de conservació, recuperació i difusió continuen sent peces bàsiques i necessàries de les polítiques culturals de les administracions, com ho ha de ser, també, la pedagogia insistent i pacient per conscienciar-nos a tots que protegir el patrimoni i conservar-lo no és feina d'uns quants que la puguin fer per nosaltres. En aquesta tasca de recuperació i difusió s'emmarca aquest volum de "Patrimoni i Guerra" dedicat a recuperar un dels moments més convulsos i tristos de la història del nostre país.

En aquell moment, defensar el patrimoni era gairebé una heroïcitat i, tot i el perill, varen ser molts, d'ideologies diverses, els que no varen dubtar ni un moment en fer tot el possible per preservar-lo. Afortunadament ha plogut molt des de llavors i el patrimoni és ara la guia del país, estimat i valorat. El major èxit cultural de la segona meitat del segle XX ha sigut, sens dubte, desvincular els conflictes polítics i socials de l'herència patrimonial, tan castigada al llarg de les centúries.

La Catalunya Republicana passarà a la història com a pionera de la conservació del patrimoni, des de la seva reorganització de la política cultural i patrimonial a nivells comparables als països capdavanters d'Europa i que, malauradament, no tornaríem a veure fins ben entrada la recuperació de la democràcia.

Aquest llibre aporta una mica més de llum a una de les etapes més complicades, tràgiques i caòtiques de la història de Catalunya i d'alguns dels seus protagonistes oblidats. La gran destrucció del patrimoni és un fet innegable, però també ho és que la intervenció de moltes persones, tant responsables culturals com anònimes i voluntàries, varen evitar un mal major. Aquest relat fet des de la neutralitat i amb la perspectiva de documents ben analitzats i interpretats, explica la seva història, plena de dubtes i tensions, per intentar salvaguardar el major tresor d'un país: el seu patrimoni.

Carles Puigdemont i Casamajó
Alcalde de Girona