La riquesa d'un país es mesura amb la seva capacitat cultural i, si seguim aquest patró, podem afirmar sense cap mena de dubte que Catalunya és immensament rica. Llengua, tradicions, literatura, cinema....podem estar orgullosos de formar part d'un llegat històric incalculable. I si parlem de producció literària, és possible que ens estiguem una bona estona per nombrar no pocs autors catalans reconeguts i traduïts arreu del món.

Últimament la celebració dels centenaris d'escriptors catalans està agafant més volada que mai amb una extensa programació d'actes, exposicions, xerrades, reedicions...n'hi ha que ho critiquen per ser un costum que potser s'ha institucionalitzat, però precisament la implicació de les institucions en aquest camp és vital. Aquest fet ha permès que noves generacions de catalans i catalanes no perdin les seves arrels i descobreixin autors que ni tan sols havien sentit nombrar i molt menys llegit. Salvador Espriu, Amat-Piniella o Joana Raspall en són exemples molt propers. Ara hi afegim el d'un altre català singular: Jaume Ministral.

Per a molts aquest gironí és un autèntic desconegut, i aquest és un fet que no ens podem permetre. Ministral va ser un personatge d'extraordinària rellevància durant el segle XX i les seves obres en múltiples formats arriben als nostres idees amb més força que mai. Català d'arrels literates i demòcrates, convençut republicà i defensor acèrrim de la llibertat que va saber sobreviure i obrir-se pas enmig d'un món esquerdat per la guerra i la barbàrie, per la pèrdua de drets i d'identitat. Ministral representa la biografia de la immensa majoria de catalans que es van veure arrossegats a un pou negre durant més de 40 anys. Però també simbolitza la resistència discreta però decidida, un lleó amb pell de xai que no oblidava ni les seves arrels ni les seves conviccions.

Ell ens ha deixat un llegat que resulta complicat de resumir: el seu caràcter polifacètic va provocar-li un ritme creatiu frenètic, ja sigui com escriptor, periodista, columnista o guionista. Un emprenedor incansable tot i les adversitats, que tan sols buscava inserir en una societat reprimida una mica d'humor i llibertat a través de la paraula i la seva genialitat.

Ara, amb l'edició d'aquest llibre, tenim l'oportunitat de conèixer la vida d'un home extraordinari i la seva basta producció. Un oportunitat i alhora un homenatge merescut a una trajectòria que hem de procurar conèixer i esforçar-nos perquè no caigui en l'oblit.

Carles Puigdemont i Casamajó
Alcalde de Girona