30/04/15
Pròleg per a 'Girona als ulls de les viatgeres (s. XIX i XX)'
Vivim en una ciutat que s'ha consolidat sobre centenars de paraules de desenes d'idiomes. Som terra de pas, d'acollida, i això significa que ha estat enriquida, modelada i vista per pràcticament totes les cultures dels últims 2.000 anys. Aquest fet, que podria semblar anecdòtic, és de vital importància per entendre l'aurèola màgica que envolta la nostra ciutat i que ha captivat tantíssimes persones.
Girona emociona els qui l'hauríem de tenir més que vista, perquè la gaudim diàriament, i sorprèn als ulls del visitant novell, que ha vingut a passar unes hores o dies atret per un esdeveniment concret com Temps de Flors o les Fires de Sant Narcís, i que acaba embadalit per una bellesa que no s'esperava. Som la "joia de la corona", com deia Pep Guardiola fa uns mesos, un qualificatiu que solen atorgar-nos més els de fora que els gironins, sempre amb un punt crític que ha ajudat al llarg de generacions a millorar-la constantment; és la insatisfacció permanent per arribar a l'excel·lència urbana.
El turisme és un fenomen molt nou, i més encara el boom turístic de masses que algunes ciutats pateixen. En una època de selfies, xarxes socials i apps, és bo parar-se un moment i revisar un llegat que ha passat totalment desapercebut i que ara, gràcies al treball realitzat per Dolors Vidal i Cristina Ribot a través de l'impuls que hi va donar l'última Beca 8 de Març, tots podrem descobrir. El Museu d'Història de Girona ens ofereix una excel·lent mostra que continua el camí endegat amb el projecte "Viatgeres a la Girona dels segles XIX i XX", uns treballs que aporten noves dades sobre una forma de veure i viure la ciutat fins ara pràcticament desconeguda.
Aquest projecte, en realitat, reivindica la mirada particular de la dona a la ciutat, al paisatge, a la manera de viure i de viatjar; parla, en essència, d'una Girona que, sovint, només es conserva a les pedres i als llibres. És per això que el gest de recuperar aquestes històries esdevé vital: és la reparació d'un greuge històric, i és la consumació d'una tasca de preservació i recuperació de la memòria històrica que ens és d'obligat compliment, però que també fem per gust.
Carles Puigdemont i Casamajó
Alcalde de Girona