Girona és molt més que una postal. La història moderna i contemporània ens parla d'una ciutat estratègica per al país, amb una transformació constant, especialment a causa dels diferents conflictes militars dels quals ha sigut un enclavament indispensable.

El període analitzat en aquest llibre és d'especial interès: parla de la construcció de la imatge de Girona que hom té avui al cap i que, amb esforç i sacrifici, s'ha pogut preservar majoritàriament al llarg d'unes dècades, per no dir centúries, molts fosques i repletes de conflictes bèl·lics i de contratemps lligats a plagues de tota mena.

Girona és una plaça de supervivents. L'índex de població, que pràcticament no va variar en 200 anys, demostra com eren de dures les condicions de vida. Sens dubte, un dels punts culminants va ser el Tractat dels Pirineus, de 1659, fet que ens va marcar la posició de la nostra ciutat enfront de la resta del país com a últim baluard davant del nou veïnatge estranger imposat. És aquí també on Girona comença a escriure el seu propi relat dins de l'àrea d'influència a la Catalunya Nord, i també on pren rellevància en relació amb els anhels de Catalunya per esdevenir un estat propi. Ciutat i país, doncs, han anat lligats sempre en un tot. Òbviament no per capitalitat, sinó pel simbolisme que sempre ha representat.

Però la nostra ciutat destaca, i destacava en aquella època, pel seu nervi comercial, per la seva innata capacitat d'exportar productes dins i fora de Catalunya i per una indústria potent amb una alta capacitat per adaptar-se als canvis socials i les demandes del mercat. Comerç, indústria, construcció urbana i perseverança davant l'adversitat són característiques que els gironins sentim com a definitòries, però és justament en aquesta època que es varen forjar, i d'aquí rau la importància d'aportar llum i noves informacions sobre aquest període transcendental del naixement de la Girona tal i com la coneixem els que avui orgullosament l'habitem..

Carles Puigdemont i Casamajó
Alcalde de Girona