Encetem el segon mandat amb la majoria política que va començar a governar, per primera vegada després de tres dècades de la recuperada democràcia local, ara fa gairebé quatre anys. Aquestes han estat les desenes eleccions del període contemporani, i al final d'aquest mandat s'haurà arribat als quaranta anys d'ajuntaments democràtics i haurem tot just igualat la durada del període precedent d'ajuntaments nomenats pel règim franquista. Aquesta dada, al marge del que hagin de concloure els estudis històrics que han de ser naturalment molt més complexos, ens permet visualitzar d'una banda els enormes beneficis col%lectius que s'han obtingut gràcies al vot lliure de la gent, i de l'altra ens ajuda a combatre el desànim sobre el sistema de representació de què ens hem dotat, que té moltes més bondats que perversions. Un desànim que arrela en causes fonamentades ¿des de la corrupció fins a la manca de respostes prou contundents davant dels efectes més greus i devastadors de la crisi econòmica¿ però que també té enginyers disposats a treballar-lo per treure'n rèdits estrictament polítics i partidistes.

Avui he estat escollit alcalde de Girona per segona vegada. Avui és també el darrer dels meus discursos d'investidura. Agraeixo infinitament el suport de tothom que em permet assumir el millor i el més preuat dels honors que tota democràcia té reservada als seus electes: el d'alcalde de la teva ciutat. Gràcies als votants, als companys de la candidatura i als companys del grup municipal pel vostre suport, que ens permetrà completar un període modernització, transformació i canvi de la nostra ciutat. Els ciutadans ens han llegat un ajuntament més plural del que ja era, amb noves forces i algunes que hi retornen, i amb algunes altres que en són absents malgrat haver-ne estat al Govern i haver prestat bons serveis a la ciutat, que vull agrair. Felicito a tots els regidors i regidores, especialment aquells que ho són per primera vegada, i els encoratjo a complir amb l'encàrrec que ens han fet els gironins, que és no només assumir les responsabilitats de govern i d'oposició a qui pertoqui sinó també a posar-nos d'acord per fer avançar Girona.

Assumeixo l'alcaldia amb la mateixa barreja d'il%lusió i responsabilitat de fa quatre anys, però amb major coneixement de dues circumstàncies bàsiques per prestar un millor servei als ciutadans: el funcionament del Govern ¿fa quatre anys n'érem lògicament inexperts¿ i la radiografia social de la ciutat, que avui òbviament és més nítida i enfocada del que no podia ser tot just estrenat el primer mandat. Alhora, a diferència de fa quatre anys avui el calaix dels projectes és ple, amb més dosis de consens polític i ciutadà, i amb una majoria de govern que ha eixamplat nombre de votants i la distància amb el segon grup del consistori... i que ha de continuar, per vocació, per voluntat pròpia i per encàrrec dels ciutadans, buscant la màxima entesa entre els grups municipals pel bé de Girona i els gironins. És per això que continuaré dedicant els propers dies a la recerca d'aquells acords d'estabilitat amb els grups municipals amb els quals coincidim en la diagnosi dels problemes i dels reptes que tenim a la ciutat, en molts dels ingredients de la recepta que ens ajudaran a resoldre'ls, i també en el compromís de Girona amb el futur polític d'una Catalunya lliure, independent i socialment justa.

Tots els grups del consistori, sense excepció, tenim la mateixa prioritat i hem adquirit el mateix compromís principal: fer front a la crisi i als seus efectes, ajudar les famílies gironines que passen dificultats, ajudar a reduir el nombre d'aturats i millorar la competitivitat del nostre model socioeconòmic perquè no només hi hagi més contractació laboral avui que no pas fa quatre anys ¿que n'hi ha¿ sinó sobretot que sigui una contractació digna i estable. Tenim, en aquest sentit, un repte col%lectiu que és saber traduir aquestes coincidències en acords que els ciutadans percebin i que en percebin els resultats. És per això que no hi ha cap més alternativa que no sigui la de consolidar la tendència que s'ha generat en aquest mandat en termes de reducció del nombre d'aturats, d'augment de la contractació, d'increment de les inversions en polítiques d'ocupació, d'increment de les ajudes socials en qualsevol de les seves cares (alimentació, habitatge, energia, salut, etc).

En paral·lel, Girona ha de continuar essent el primer motor econòmic de la regió de Girona i un dels motors de Catalunya. Ho ha de ser en cultura, en tota l'extensió del concepte, perquè per a nosaltres la cultura és generadora d'ocupació i d'activitat econòmica molt diversa, no deslocalitzable, de major qualitat, i sobretot és un vehicle de cohesió social i progrés personal. Ho ha de ser en comerç i turisme de qualitat, familiar i que reconegui Girona pels seus valors i actius. Ho ha de ser en indústria, tant pel que fa a la ja existent com a la que potencialment ens convé que s'instal%li en la nostra àrea urbana.

Tenim, per tant, molts reptes. Des de l'àera urbana fins a la Universitat i el seu parc científic. Des de l'aeroport fins a l'estació del TAV. Des de la llengua catalana fins a la internacionalització de la marca Girona. Des de la Font de la Pólvora fins a Palau. Des de la Devesa fins a Sant Narcís. Des de la plaça del Vi fins a la plaça del Barco. Des del ciutadà més vell fins al que està naixent en aquests moments. Des del Trueta fins al CAP de Montilivi. Des del Teatre Municipal fins al centre cívic del Pont Major. O des del Ter fins al Galligants.

La llista és molt més llarga. La feina no s'acaba ni s'acabarà. Però no la deixarem mai de fer, i malgrat els errors comesos i els que cometrem, prevaldrà la bondat, la transparència, la correció i l'interès general. Algunes de les conquestes fetes al llarg d'aquests anys ens hi hauran d'ajudar, sobretot la participació ciutadana i l'obertura de dades al ciutadà, veritable destinatari de tots els nostres esforços i decisions.

Acabo. I ho vull fer per recordat que l'etapa que iniciem coincidirà amb l'etapa que el país iniciarà a partir de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Això ens obliga a no estar indiferents ni passius. Ben al contrari, i tal com ja han interpretat els ciutadans de Girona amb els seus vots, ens empeny a empènyer per fer possible el que deicideixin el nou Parlament i el nou Govern de Catalunya, amb el seu president al capdavant. Vindran temps il%lusionants i apassionants, perquè tindrem l'oportunitat de fer un país nou, i alhora temps complexos i problemàtics, perquè hi haurà qui no voldrà que tinguem aquesta oportunitat, i ens buscarà per terra, mar i BOE. En el moment oportú, aquest Ajuntament ha de respondre de manera abrumadora a la crida que se'ns faci des del Parlament democràticament escollit pels catalans i catalanes. No és un capteniment personal de cap alcalde, ni de cap partit: és el d'un poble al qual ens vam presentar per servir-lo amb la màxima dignitat i fidelitat.